Un còmic a la romana de 3r ESO!!!!!!!!!

Moltes felicitats a tots!!!

Herència clàssica

El look dels romans i de les romanes

Trobem certs paral·lelismes, pel que fa la cosmètica, en la societat d'avui dia i la de abans:

• Les romanes ja es depilaven, i els romans també.
• Es tenyien els cabells.
• Es maquillaven

En l'època romana no es rentaven tot el cos fins a la tarda, quan anaven a les termes. Quan es llevaven només es calçaven les sandàlies i es passaven una mica d'aigua a les mans i la cara.

Els homes de la casa es dedicaven a les seves activitats, i les dones es posaven a les mans de l'ornatrix, una esclava que feia obres monumentals amb els cabells de la seva senyora.

Les romanes que no eren rosses se'ls aclarien amb greix de cabra i cendra de fusta de faig.

Quan no tenien gaires cabells utilitzaven unes perruques importades de l'India.

L' ornatrix no només pentinava, sinó que també s'encarragava de depilar la seva senyora. Ho feia amb un producte molt semblant al que hi ha avui en dia. Es deia dròpax i era un ungüent fet amb resina, oli i essències. 

Hi havia un altre producte que es deia psilotre, i era un depilatori de color verd. 

Els homes no eren menys, i també és depilaven, pero aixó si, només la barba, ja que deixar-se'la llarga era pròpi dels bàrbars. 

A l'epoca romana també va ser molt important el fet de maquillar-se. Tot es feia amb tonalitats molt clares, com per exemple: 

  -El color blanc havia de resaltar al front i als braços. 

  -Les galtes i llavis es pintaven de color vermell.

  -Les pestanyes i el contorn dels ulls de color negre, amb cendre. 

Les dones romanes tenien a casa molts productes de comsmètica i utilitzaven de guia receptes per preparar alguna crema per algun problema determinat.









Judith Roldan i Andrea Segura, 1r batx.

El look dels romans

A Roma ,sobretot les dones , tenien molta cura del seu aspecte físic .Les matrones romanes no treballaven i disposaven bastant temps al seu cutis.Actualment aixo ha canviat .

La distribuició del temps,els hàbits i el concepte de bellesa no són els mateixos que en l'època romana ,pel que fa la cosmètica : les romanes ja es depilaven ,es tenyien,es maquillaven ....,normalment el que fem cuan ens llevem es dutxar-nos.en l'època romana no es banyaven fins la tarda,cuan anaven a les termes.Quan es llevaven només es posaven les sandàlies i es passaven una mica d'aigua a les mans i a la cara.

Els homes de la casa es dedicaven a les seves activitats i les dones a les mans de l'ornatrix(sovint una esclava) que feia obres d'art amb el cabell de la senyora.

Durant un cert temps es portaven rossos , i les que no ho eren se'ls aclaria amb greix de cabra i cendra de fusta de faig.

Quan no tenien gairé cabell utilitzaven postissos.

Les feines de l'ornatrix no s'acaven amb el pentinat , ja que també depilava .Amb què es depilaven?
amb el dròpax, un ungüent fet amb resina ,oli i essències.tambés estaba el psilotre , que pel que deduïm d'un epigrama de Marcial ,que debia de ser verd.

Entre els homes va haver el costum de depilar-se la barba .en cas de que no funcionés l'ungüent pasaven a arrencar-se els pèls de la barba amb unes pinces .

El maquillatge va ser molt important en l'època romana .en l'època era un símbol de distinció el utilitzar diferentes tonalitats molt clares : color blanc en el front i en els braços,per aconseguir-ho aplicaven cerussa o blanquet;les galtes i els llavis es pin taven de vermell utilitzant el pòsit del vi i les pentanyes i el contorn dels ulls de color negre, amb cendre o pols d'antimoni.
Les dones romanes tenien un munt de productes : Locions ,cremes ...

Herència clàssica

El look dels romans i de les romanes.

A roma, les dones cuidaven molt el seu aspecte físic. Les matrones romanes no treballaven i s'embellien el seu rostre. Avui dia, el paper de la dona ha canviat molt, és difícil trobar un espai.

La distribució del temps, els hàbits i tot el concepte de bellesa no són els mateixos que en l'època romana, encara així tant romans com romanes es depilaven, es tenyien els cabells, es maquillaven...

En aquella època, es rentaven només el cabell i a la tarda anaven a les termes a retar-se el cos sencer. Quan es llevaven es possaven només les sandàlies perquè dormien amb roba interior i túnica.

Les ornatrix, normalment escalves feien obres monumentals amb els cabells de la seva senyora. I durant força temps, els cabells rossos estigueren de moda, i se l'aclaraven amb greix de cabra i cendra de fusta de faig. Ara es eficaç rentar-se amb locions de camamilla.

Moltes vegades yutilitzaven tota mena de postissos. Perruques importades d'Índia, confeccionada amb cabells negres, (molta acceptació).

Les ornatrix també depilava la senyora. Es depilaven amb dròpax, ungüent depilaotri fet amb resina, oli i esseències. I el psilotre, que era un depilatori de color verd.

Entre els homes, està de moda depilar-se la barba, ja que era ròpia els bàrbars. També s'arrencaven el cabell amb unes pinces.

El maquillatge fos molt important allà també. En l'època romana era comú maquillar-se amb tonalitats blanques, per ressaltar el front i els braços. Les galtes i els llavis es pintaven de color vermell amb el pòsit de vi, i les pestanyes i el contorn dels ulls es maquillaven de color negre amb cendra.

Les dones creaven el seu propi ungüent. Ovidi en sabia molt i ens deixà alguns consells per embellir el rostre.

MARVIN SÀNCHEZ 1R BATX

Herència Clàssica

El look dels romans i de les romanes

A Roma tenien molta cura del aspecte físic. Les matrones romanes no trevallaven i disposaven de temps per embellir el seu rostre.

La distribució del temps, els hàbits i el concepte de bellesa no són els mateixos que a l'època romana, però es troben paral·lelismes, a la cosmètica per exemple: es depilaven, es tenyien, es maquillaven...

En l'època romana no es rentaven fins a la tarda, quan anaven a les termes. Quan es llevaven es calçaven les sandàlies (dormien amb la roba) i es passaven aigua per les mans i la cara.

Els homes es dedicaven a les seves activitats i les dones es posaven a les mans de l'ornatrix, que era la persona encarregada de arreglar a la seva señora.

Durant molt temps va ser moda els cabells rossos i les romanes que no ho eren se'ls aclarien amb greix de cabra i cendra de fusta de faig.

Quan no tenien molts cabells utilitzaven postissos. Hi va haver unes perruques importades de l'Índia, confeccionades amb cabells negres.



Les ornatrix s'encarregaven del pentinat i de la depilació. I amb què es depilaven les romanes? Amb dròpax, fet amb resina, oli i essències. També hi havia el psilotre, que era un depilatori de color verd.

Els homes es depilaven la barba utilitzant aquests metodes o arrencant-se'ls amb pinces.

El maquillatge va ser molt important. Es maquillaven en tonalitats clares: el blanc per ressaltar el front i els braços, i ho aconseguien aplicant cerussa o blanquet; les galtes i els llavis de vermell utilitzant pòsit de vi; i les pestanyes i el contorn dels ulls de negre amb cendra o pols d'antimoni.

Les dones romanes tenien molts productes de cosmètica: locions, cremes, ungüents... i es guiaven per receptes ja escrites.


Elena Hernando

Herència clàssica

A taula amb els romans

En l'època romana hi havia molts tipus d'aliments diferents.

Els romans van començar sent un poble de pagesos que obtenia de la terra un munt de productes que es cuinaven d'una manera molt senzilla.
La civilització romana desenvolupà una cuina molt més rica i elaborada en entrar en contacte amb altres pobles.
Alguns dels ingredients que utilitzaven en la cuina romana, i la manera de condimentar-los i cuinar-los són com ara la nostra cuina.

Tenien sal, els romans?

En l'època dels antics romans ja es coneixia la sal, i la utilitzaven molt per la conservació d'aliments. Hi han poques receptes de cuines que portin sal, ja que ells utilitzaven més sovint “garum”, una salsa que s'obtenia de la maceració d'entranyes de peixos amb sal.

Utilitzaven espècies i herbes aromàtiques?

La cuina romana estava molt condimentada i una de les seves caracterísitques es que hi havia molta varietat de sabors. De fet, utilitzaven moltes espècies i herbes aromàtiques. Al igual que les joies o els perfums, les espècies, com a producte, formaven part de la riquesa personal dels individus. Alguns exemples són:

-El pebre era l'espècie generalment més utilitzada, inclus es posava als plats dolços.

-El comí, que ara forma part de la cuina oriental.

-El safrà donava el color groc viu a determinats plats.

Les herbes aromàtiques sovint les cultivaven als seus jardins.

Feien servir l'oli d'oliva?

L'oli era molt apreciat pels romans i el feien servir per cuinar i amanir. Hi havia dos tipues d'oli: el que extreien a partir de les olives encara blanques i el que sortia de les que començaven a madurar (oli verd). Aquest últim era molt valorat i el feien servir per amanir. És el que seria el nostre oli verge.

Afegien alguna picada als guisats? I un raig de vi?

Els romans ja feien una picada amb fruites seques, pinyons i ametlles, per condimentar els plats. I també els afegien un raig de vi al mejar era un toc culinari molt romà. Els romans eren molt afeccionats al vi, de fet, tenien molts tipus de vi: negre, blanc ranci, dolç i parfumat amb flors.

La descoberta del foie gras

Una altra cosa curiosa de la cuina romana, es que el foie gras no va ser decobert pels francesos, sinó que ja era conegut en temps dels grecs i els romans.

Herència Clàssica

A taula amb els romans.

Desde sempre en tota la humanitat, els romans disposaven de productes agraris que cuinaven en poc temps. Van adoptar un tipus de cuina més rica i elaborada adoptant el refiament de la cuina grega; importà espècies d'Orient, creant una filosofia davant la taula.

Molts dels ingredients que s'utilitzaven són bastant similars als nostres actuals. Malgrat que han passat molts anys d'història entre els romans i nosaltres parlem sobre l'herència que ens han deixat.

Tenien sal, els romans?

En l'època dels romans antics es coneixia la sal, s'usava sobretot per la conservació d'aliments. Encara que el principal conservant el el garum, que s'obtenia per la maceració de peixsos amb sal.

Avui dia la sal és un dels principals condiments i trobem el garum en tendes especialitzades, reduit el seu consum a la cuina vietnamita.

Utilitzaven espècies i herbes aromàtiques?

La cuina romana estava molt condimentada i utilitzaven una gran varietat de sabors. Usaven les espècies i herbes aromàtiques, i les espècies formaven part de la riquesa individual de cada individu.

El pebre era l'espècie més utilitzada; el posaven en plats dolços. El comí, usat en les cuines orientals, el safrà donava un color groc als plats, i possaven mostassa sobre els menjars.

Les herbes aromàtiques que utilitzem ja ho eren pels romans, que les cultivaven al jardí.

Feien servir l'oli d'oliva?

Era molt apreciat pels romans, per condimentar els plats. Afegir un raig de vi al menjar era un toc culinari romà. Els romans eren afeccionats, i podien barrejar aigua calenta o freda, i remenar-lo amb mel i altres espècies.

La descoberta del foie gras

El foie gras o ferge gras no fos descobert pels francesos, sinó que ja era conegut en temps dels grecs i dels romans.

MARVIN SÀNCHEZ 1R BATX

Herència Clàssica

A la taula amb els romans

En l'època romana hi havia molts tipus d'aliments diferents. Van començar sent un poble de pagesos que obtenia de la terra molts productes que es cuinaven senzillament. Van desenvolupar una cuina més rica i elaborada quan van entrar en contacte amb els pobles conquerits: el refinament de la cuina grega, les espècies de l'Orient... Molts dels ingredients que s'utilitzaven en la cuina romana, els condiments i la manera de fer-los s'assemblen a la nostra.

Tenien sal, els romans?

A l'època dels romans ja es coneixia la sal i la feien servir sobretot per a la conservació d'aliments. Però hi ha poques receptes que portin sal perque ells feien servir més el garum, que era una salsa obtinguda de la maceració d'entranyes de peixos amb sal. Ara la sal és un dels condiments més habituals, en canvi el garum, solament es pot trobar en botigues especialitzades i el seu consum es redueix gairebé a la cuina vietnamita.


Utilitzaven espècies i herbes aromàtiques?

La cuina romana era molt condimentada i es caracteritzava per una gran varietat de sabors. Usaven moltes espècies i herbes aromàtiques, les quals formaven part de la riquesa personal dels individus.

El pebre era l'espècie més utilitzada. També feien servir el comí, el safrà i posaven mostassa sobre els menjars.

Les herbes aromàtiques que fem servir nosaltres per fer un rostit ja eren utilitzades pels romans. Condimentaven els plats amb julivert, fonoll, llorer, menta, orenga, etc.


Feien servir l'oli d'oliva?

L'oli era un ingredient molt apreciat pels romans. Hi havia diferents tipus d'oli: un que s'extreia d'olives blanques i un altre que s'obtenia de les olives que començaven a madurar.



Afegien alguna picada als guisats? I un raig de vi?

Els romans feien una picada amb frites seques per condimentar els plats i afegir un raig de vi al menjar era un toc culinari romà.

Els romans vevien molt vi i el prenien barrejat amb aigua, amb mel o amb espècies.



La descoberta del foire gras

El foire gras no va ser descobert pels francesos, ja era conegut en el temps dels grecs i dels romans.



Elena Hernando

Herència Clàssica

La biologia (la botànica)

La botànica és la branca de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les espècies vegetals. També s'anomena fitologia, que ve del grec phytón, que vol dir planta i lógos, que vol dir estudi.

Els éssers humans del Paleolític ja coneixien les propietats d'alguns vegetals. Plini el Vell, en la seva obra Història Natural, dedica una part descrivint plantes.

A l'Edat Mitjana i el Renaixement, els coneixements botànics estan lligats als coneixements mèdics.

Per designar les espècies vegetals s'usen dos noms en llatí: el primer indica el gènere i el segon l'espècie.

Ovidi ens explica la història de dos vellets transformats en arbres: Filemó i Baucis eren dos vellets que vivien en una cabana. Júpiter, sota aparença humana, els hi visità i va ser acollit. A canvi, Júpiter els concedí un desig: no separar-se mai, ni després de la mort. Van morir junts i van ser transformats en arbres, un al costat de l'altre.

Alguns exemples de noms populars i científics d'espècies botàniques són:

Xiprer -> Cupressus sempervirens

Violeta -> Viola odorata

Peònia -> Paeonis broteroi

Romaní -> Rosmarinus officianalis

Hi ha una llegenda que té a veure amb el color de les móres, que primer eren blanques i després porpra fosc:

Píram i Tisbe eren dos joves que s'estimaven i que es volien casar però els seus pares no els deixaven. Un dia van quedar en trobar-se al bosc, Tisbe va arribar primer. Va apareixer una lleona i va fugir. Mentre corria va perdre el vel que la lleona va tacar de sang. Píram va arribar i va veure el vel de Tisbe i pensant que estava morta es clavà l'espasa. Tisbe va tornar i en veure mort a Píram va decidir llevar-se la vida.

Elena Hernando

Herència clàssica

La biologia (LA BOTÀNICA)

Dins la biologia, la botànica s’encarrega d’estudiar les espècies vegetals, també anomenada fitologia; està formada per dos mots, (pýton) -> Planta i (lógos) -> estudi.

La història de la botànica arrenca des dels Paleolítics, que ja tenien coneixements sobre alguns propietats vegetals. Els tractats botànics s’aplicaven a les plantes medicinals. Plini el Vell, fos més descriptiu explicant les parts dedicades a les plantes de la seva Història Natural.

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement els coneixements botànics junt amb els mèdics es basaven en les traduccions i les tesis dels clàssics, principalment de Plini. Van precisar amb els estudis i descripcions botàniques.

La manera de designar les espècies vegetals; s’usen dos noms en llatí. 1er: Gènere. 2on: espècie.

Ovidi, escriptor romà del segle I a.C ens explica la transformació de dos vellets arbres. Filemó i Bauci eren dos vellets que vivien en una cabana. Júpiter, amb aspecte humà els visità i fou acollit amb hospitalitat. Després del menjar Júpiter es presentà com a déu i va concedir el desig dels dos vellets: no separar-se mai després de morir. I foren transformats en arbre (Baucis: til·ler, i Filemó: roure) que creixien l’un al costat de l’altre.

Exemples de diferents espècies botàniques:

Nom popular -> Nom científic (llatí)

Avet -> Abies alba

Alzina -> Quercus ilex

Om -> Ulmus minor

Faig -> Fagus sylvatica

Violeta -> Viola odorata

Til·ler -> Tilia tomentosa

Roure -> Quercus cerriodes

MARVIN SÀNCHEZ 1r BATX

HERÈNCIA CLÀSSICA

La biologia (la zoologia)

Biologia -> Ciència que estudia els éssers vius. Prové del grec bios ->’vida’, lógos ->’paraula’ ‘raó’.

Bios es un terme que podem trobar en moltes paraules catalanes, com per exemple biografia, biòpsia, antibiòtic... El seu sinònim en llatí és vita, que també ens ha proporcionat alguna derivats com vitamina o vital.

La biologia com a ciència, apareix al S. XVII, però ens podem remuntar a l’antiguitat clàssica. El grec Aristòtil era considerat un dels pioners dels estudis biològics; d’altra banda, el romà Plini el vell va ser dels únics en aportar alguna cosa. Ho va fer amb la Història Natural.

Va ser al 1859 quan va haver la gran revolució en la biologia, i es va publicar L’origen de les espècies, on Charles Darwin exposava la teoria de l’evolució i la selecció natural.

La biologia avarca moltes branques, una d’elles la zoologia, la qual estudia els animals. El mot zoologia prové del grec zoon -> ‘animal’. El seu sinònim en llatí ve a ser anima -> ‘vida’, ‘ànima’.

L’etimologia d’alguns noms d’animals és curiosa:

- Abella (apicula )

- Aranya (aranea)

- Ase (asnius ->’neci’, ‘ignorant’)

- Au (avis -> ‘au’, ‘ocell’)

- Ca (canis -> ‘gos’)

- Cavall (caballus -> ‘cavall de càrrega’)

- Conill (coniculus -> ‘cau’, ‘galeria subterrània’)

- Gat (cattus -> ‘gat’)

- Llop (lupus -> ‘llop’)

- Papallona (papilio)

- Porc (porcus -> ‘porc’)

- Rata ( mus, muris)

- Sepent ( serpere -> ‘arrossegar-se’)

-Voltor ( Vultur, vulturis -> ‘que dóna voltes al aire’)

Andrea Segura, 1er Batxillerat.

Herència clàssica --> La biologia (la zoologia)

La paraula biologia està formada per dos substantius grecs:

bios --> vida

lógos --> paraula

Per tant, la biologia és la ciència que estudia els essers vivents.

“Bios” apareix en moltes paraules catalanes (biografia, bioquímica...).

El seu sinònim en llatí es “vita” que també apareix en alguns derivats (vitamina, vital...).

La biologia com a ciència va sorgir al S.XVII.

El pensador grec Aristòtil és considerat un dels pioners dels estudis biològics.

La gran revolució de la biologia va succeir a l’any 1859, l’any quan es va publicar “L’origen de les espècies” on Charles Darwin exposava la teoria de l’evolució biològica i la selecció natural.

La biologia es una ciencia on es poden trobar moltes branques. Ens centrarem en la zoologia, que te per objecte l’estudi dels animals.

Zoologia deriva del mot grec “zoon” --> animal, que pareix en altres paraules com zoofila, zoofòbia...

El seu sinonim en llatí és el mot “animal” --> ésser animat, prové del mot originari “anima” --> vida.

Ens centrarem en l’etimologia del nom d’uns quants animals:

Abella: deriva del mot llatí “apicula” diminutiu “d’apes” que vol dir “abella”.

Cavall: Prové de “caballus” que vol dir “cavall de carrega”, en llatí es “equus”, driva de les paraules catalanes “eqitació”, “equí” i “eqüestre”.

Llop: Deriva de “lupus” que vol dir llop, en llatí la paraula “lupa” significa “lloba” pero tambe “prostituta”.

Judith Roldan, 1r Batxillerat

La biologia (la botànica)

La botànica es la branca de la biologia que estudia les especies vegetals,també es pot anomenar fitologia. (Phyton -> planta, Lógos -> estudi)

Els homes del paleolític coneixien algunes de les propietats d'alguns vegetals. Els tractats botànics més antics són obres de caràcter pràctic dedicades sobretot a les plantes medicinals.

L'escriptor Romà Plini el vell comença a ser més descriptiu a les parts dedicades a les plantes a “Història natural”.

Durant l'edat mitjana i el renaixement, els coneixements botànics estaven lligats als coneixements mèdics i es caracteritzaven per les traduccions i els comentaris dels clàssics com Plini, que cada vegada eren mes precisos.

S'utilitzen dos noms per designar les especies vegetals: el primer indica el gènere, i el segon l’espècie.

Ovidi, escriptor Romà del S. I aC, explica la transformació de dos vellets en arbres.

-Exemples de noms populars i científics de les especies botàniques:

Avet -> Abies alba / Violeta -> Viola odorata / Jacint -> Hyacinthus orientalis.

Judith Roldan i Andrea Segura, 1er Batxillerat.

Bona Setmana Santa a tots !

Ave pueros et puellae Vacarissae!!!

Us desitjo una molt bona Setmana Santa tot explicant-vos què signifiquen els ous de Pascua.

En moltes cultures, els ous representen "vida" i "fertilitat", i tant a Roma com a Grècia, es regalaven ous pintats en les festes i festivals de primavera. Si parlem dels ous com a símbol cristià, se'ls dóna el sentit d'una "vida nova", tal com significa la Pasqua. Una vida que ens dóna el Jesucrist ressuscitat.

Les notes del 2n trimestre 3r i 4rt.