Resum pàgina 50,51 i 52.
PERÍODE PRIMITIU I.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL POBLE GREC.
·Etapa prehistòrica.
Les restes arqueològiques del paleolític són escasses. En el neolític, sembla que el territori grec fou més poblat. La zona més excavada és la del nord de Tessàlia.
La cultura de Sesklo presentava poblats sense fortificar. Empraven una ceràmica molt senzilla.
La cultura de Dimini presentava poblats ja fortificats. Vivien de l'agricultura i ja domesticaven animals. Posseïen una organització comunal primitiva.
·Etapa minoica o cretenca.
A l'any 300aC comença l'edat del bronze a Grècia i a les illes. Correspon a aquesta etapa la civilització cretenca. Aquesta civilització, va ser destruïda per una invasió o un terratrèmol (1700aC). Va tornar a néixer amb més força i va aconseguir la seva màxima esplandor. El palau de Cnossos era el centre cultural i polític de l'illa.
·Etapa micènica.
Al 1600aC va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus. Els Aqueus es van situar al Peloponès i van fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos.
El regne de Micena va donar nom a aquesta etapa. El poder polític i econòmic de Creta va entrar en decadència.
Els micènics van aportar una organització patriarcal en la qual el genos era el puntal de la societat. La seva economia es basava en l'agricultura i en la ramaderia i les principals fonts de riquesa eren els cereals i la cria d'ovelles.
Complementaven la seva economia amb el comerç pel Mediterrani.
Els grecs micènics van assimilar molt aviat la cultura minoica atrets per la riquesa dels minoics.
·El sistema polític.
Estava organitzat en una monarquia presidida per un rei de qui depenien uns prínceps. La seva funció devia ser actuar com a delegats territorials en el regne de Micenes. Homer va crear una poesia èpica en la qual es barrejaven elements culturals micènics amb els de la seva pròpia època.
