De les Lemúria al Halloween ...

Les Lemúria eren les festes que se celebraven els dies 9, 11 i 13 de maig (dies nefastos) per conjurar als lèmurs, esperits dels morts. Es confonien amb els manes, esperits benèfics i sobretot amb les larves, esperits malèfics.

Segons Ovidi Fasti V 419-492 el ritual era així:

A mitjanit el pater famílies s'aixecava i fent el gest apotropaico d'introduir el polze entre els altres (fer la "higa", gest obscè encara vigent) anava descalç a una font, on es rentava les mans. Després feia una volta per la casa i anava llançant a la seva esquena unes faves negres mentre pronunciava "Tiro  aquestes faves i per elles em salvo  a mi i als meus". Deia nou vegades sense mirar cap enrere, ja que els lèmurs anaven recollint les faves. Finalment es rentava de nou les mans i colpejava un objecte de bronze repetint nou vegades "Manes dels meus avantpassats, sortiu d'aquí".
Llavors ja podia mirar cap enrere ja que els lèmurs satisfets s'havien marxat.

Ovidi relaciona aquesta festa amb Ròmul qui la va instituir per aplacar el espítitu del seu germà Rem. Així la festa es cridaria Remuria i d'aquí passaria a Lemuria.

A les faves se'ls atribuïa un caràcter fúnebre i s'usaven en rituals màgics relacionats amb el món subterrani, per exemple en les festes de les Feralia, en què la bruixa que realitzava el sacrifici a Tàcita es ficava a la boca set faves negres ( Ovidi Fasti II 571-582) i en les de Carna, l'1 de juny, dia que comunament es deia kalendae fabariae. (Ov. Fasti VI-169-182).
 
Evolució posterior:
Durant la persecució de l'emperador Dioclecià va haver tantes morts que no es podien commemorar totes una per una. Així va sorgir la necessitat d'organitzar una festa comuna que pogués rememorar a tots. El 13 de maig de l'any 609 el Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó d'Agripa (dedicat als déus romans). Potser es va triar aquest dia per substituir les festes paganes de les Lemuria que se celebraven els dies 9, 11 i 13. Després Gregori III (731-741) la va transferir a l'1 de novembre. La celebració de Tots Sants va passar de festa local a Roma i d'alguna església particular festa general, escampant ràpidament per tot Europa.

I com a festa major que era requeria una vigília, precisament el 31 d'octubre, la nit dels morts dels antics celtes. El canvi de data s'origina per la conversió al cristianisme de pobles de tradició pagana que no volien perdre les seves festes i costums. Aquesta vigília es va  anomenar All Hallow 's Even (Vigília de Tots Sants) i amb el pas del temps la seva importància va anar creixent i la seva pronunciació va ser canviant fins a acabar en el que avui coneixem com Halloween.