Durant les Saturnals es celebraven festes durant una setmana sencera, amb tiberis i abundant beguda. Al llarg d'aquesta setmana s'invertia l'ordre social: els amos servien als esclaus, els esclaus es convertien en amos i exercien alts càrrecs de l'estat.
Era tradicional intercanviar regals fets en plata, encara que gairebé qualsevol cosa podia servir de regal per a l'ocasió.
La festa també era una celebració de la fi de les tenebres i el començament d'un nou any. Aquí pots veure un fragment de les paraules que la sacerdotessa pronunciava per al rite de les Saturnals:
"Aquesta és la nit del solstici, la nit més llarga de l'any. Ara les tenebres triomfen i tot i així encara queda una mica de llum. La respiració de la natura està suspesa, tot espera, tot dorm. El Rei Fosc viu a cada petita llum. Nosaltres esperem l'alba quan la Gran Mare donarà novament a llum al sol, amb la promesa d'una nova primavera. Així és el moviment etern, on el temps mai s'atura, en un cercle que l'envolta tot. Girem la roda per subjectar la llum. Anomenem al sol del ventre de la nit. Així sigui. "
Amb el temps però aquesta festa va anar evlucionanat convertint-se en el nostre Carnestoltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada