Herència clàssica

La biologia (la zoologia)

La biologia és la ciència que estudia els ésser vivents. Està formada per dos substantius grecs: (bíos) → Vida i (lógos) → paraula, raó.

Bíos apareix en molts mots catalans, com: biografia, biquímica, biòpsia antibiòtic...

Vita és el seu sinònim en llatí: Vitalici, vitalitat, vital...

El pensador grec més antic és Aristòtil, un dels pioners dels estudis biològics. I la biologia com a ciència nasqué el segle XVII; una biologia més construida i estructurada.

Gran revolució el 1859 amb el llibre: L'origen de les espècies, de Charles Darwin, exposant la teoria de l'evolució biològica i la selecció natural.

La zoologia, dins la biologia pretén estudiar els animals. Prové del mot grec (zoon) → animal apareix en altres paraules: zoofília, zoofòbia, zoòfag... El sinònim llatí és el mot (animal) → ésser animat, i que prové del mot originari (anima) → vida, ànima.

Exemple:

• Aranya: d'(Aranea). Prové del llatí, del grec i trobem cultismes com aràcnids, araconoide, etc.

• Conill: deriva de (cuniculus), al principi → cau, evolucionà fins l'animal que en feia l'ús → conill.

• Porc: prové de (porcus) → porc. (suids), família a la qual pertanyen el porc i el senglar. En algunes llengües, el mot porc és pejoratiu

• Rata: L'etimologia és onomatopeic relacionat amb el soroll de les rates en arrosegar-se

herència clàssica

La biologia (la zoologia)



La biologia és la ciència que estudia els éssers vius


formada per dos substantius : bios que significa vida i lógos que significa raó,paraula.

El seu sinònim es vita , alguns exemples de derivats són : vitalici,vitalitat...

La biologia nasqué en el segle XVII .El pensador Aristòtil es un dels pioners dels estudis biològics .

No es produí fins l'any 1859 l'any en que es publicà l'origen de les espècies , proposat per charles darwin .

La zoologia es una de les branques de la bilogia , que té per objectiu l'estudi dels animals .

El mot zoologia deriva de zoon que significa animal , alguns exemples són : zoòfit , zoòfag .

Aqui tenim els noms d'uns quants animals :

Abella -> Deriva de apicula.

Aranya -> Deriva de aranea.

Ase -> Vol dir 'neci','ignorant'.

Au -> Vol dir 'ocell'.

Ca -> Deriva de canis , significa 'gos'

Cavall -> Prové de caballus , pero designa de equus .

Conill -> Deriva de cuniculus .

Gat -> Deriva de cattus.



















Jéssica

Herència Clàssica

La biologia (la zoologia)

Biologia ve del grec (bios vida i lógos paraula, raó o tractat). És la ciència que estudia els éssers vius.

Bios ha donat lloc a moltes paraules catalanes: biografia, bioquímica, biòpsia... El seu sinònim en llatí és vita, que ha donat lloc a vitamina, vitalici, vital...

La biologia com a ciència va neixer al segle XVII, però té precedents en l'antiguitat clàssica com Aristòtil.

Al 1859, Charles Darwin exposava la teòria de l'evolució i la selecció natural en L'origen de les espècies.

La zoologia és la branca de la biologia que estudia als animals. Aquesta paraula prové del grec (zoon, que vol dir animal) i ha originat paraules com zoòfag, zoofília, zoofòbia... El seu sinònim en llatí és animal, que prové d'anima.

-Abella ve del llatí apicula.
-Aranya ve del llatí aranea i té un mite en la mitologia grega: Aracne era una bordadora que va desafiar i vèncer a Atena, aquesta es va venjar destrossant-li la tela. Aracne es va penjar i Atena la va transformar en una aranya.
-Ase deriva d'asinus.
-Au deriva d'avis.
-Ca de canis que significa gos.
-Cavall prové de caballus que significa cavall de càrrega.
-Conill deriva de cuniculus i al principi volia dir cau o galeria subterrània.
-Gat deriva de cattus.
-Llop derica de lupus que volia dir o llop o prostituta.
-Papallona deriva de papilio i a part de l'animal volia dir tenda de campanya.
-Porc prové de porcus.
-Serpent deriva de serpens que significa arrossegar-se.
-Voltor deriva de vultur i significa que dóna voltes a l'aire.

Un mar de llatinismes

Herència clàssica

La medicina

Els grecs i els romans van fer grans aportacions al camp de la medicina.

Per exemple, la familia lexica del mot “metge” prové del llatí, així tenim el mot “medicus” (associat també a la “cirurgia”).

El mot “medicina” per designar la ciència de la medicina.

El mot “medicamentum” que vol dir medicament.

El verb "medico" significa cuidar, però en sentit pejoratiu vol dir enverinar.

La medicina, com a ciència, va sorgir a Grècia, i el seu màxim representant fou Hipòcrates, un innovador pel seu rigor cientific i ètic, que va establir les basses de la medicina tal com la coneixem avui dia.

Hipòcrates creia que tot metge havia de seguir, uns fonaments ètics molt concrets, i per aquest motiu va establir el “jurament hipocràtic” un jurament que havien de fer tots els metges de l'antiguetat, i que encara fan els metges actuals.

Els romans no eren bons coneixedors de la ciència mèdica i feien les seves curacions amb remeis naturals. Ex: Plantes, mel, olis, herbes...

Quan van entrar en contacte amb Grècia, començaren a arribar a Roma metges grecs que el van donar a conèixer tot el seu saber.

Galè va convertir la medicina en ciència.

El seus coneixements van tenir gran influencia sinal al S.XVII.

Tan grecs com romans tenen un Déu de la medicina, el grecs l'anomenaven Asclepi, i el romans Esculapi.

L'Esculapi, fill d'Apol·lo, fou confiatal centaure Quiró, el ems savi dels centaures, que li ensenyà tot el seu saber en emdicina. Fou tant el que Esculapi va aprendre del seu mestre que fins i tot podia ressucitar els morts.

El seu simbol era un basto amb una serp recargolada, la qual, encara avui dia, simbolitza en el mó medic.

La major part dels mots en medicina provenen directament del llati i el grec.

Ex: cerebrum, -i → malaltia cerebral

Judith Roldan i Andrea Segura, 1er Batxillerat.

Herència clàssica

Les matemàtiques

El màxim representant és el grec Pitàgores de Samos i la paraula matemàtica significa apendre .

Els romans es van limitar a conservar els estudis grecs i aplicar-los a la vida quotidiana .

El llatí ens ha deixat molts mots :

1 -> unus -> unitat

2 -> duo -> dual , duplicar

3 ->tres,tria -> triangle

4 -> quattuor -> quadrat,quadrangular

Les xifres romanes eren diferents a les actuals :

I -> 1

V -> 5

X -> 10

L -> 50

C -> 100

D -> 500

M -> 1000

La convinació d'aquests signes donava lloc a els diferents valors :

Es podía repetir un mateix signe fins tres vegades , si el signe apareixia davant d'un valor

determinat es restava , si anava al darrere es sumava com per exemple :

XIV -> 14

XXV -> 25

LXVI -> 66

Altres mots matemàtics que provenen del llatí són :

Additio -> Sumar,adicció

Calculus -> Càlcul

Quantitas -> Quantitat

Coniunctus -> Conjunt

Jéssica i Elena

Herència clàssica

Matemàtiques

El seu màxim representat, és Pitàgores de Samos, el matemàtic més reconegut i l el creador del mot matemàtica.

Els romans, més pargmàtics, van conservar els estudias grecs i aplicaren les matemàtiques a la vida quotidiana, (finances i construcció)

Com a transmissor, també hi ha mots matemàtics del llatí

• 1 – unus – unitat

• 2 – duo – dual, duplicar

• 3 – tres – triangle

• 4 – quattor – quadrat

• 5 – quinque – quíntuple

Les xifres romanes eren molt diferents a les actuals.

• 1 → I

• 5 → V

• 10 → X

• 50 → L

• 100 → C

• 500 → D

• 1000 → M

Els signes es podien repetir tres , si el signe apareixia davant d'un valor deterinat restava, en canvi si anda al darrere sumava

• 14 → XIV

• 25 → XXV

• 66 → LXVI

• 223 → CCXXIII

• 585 → DLXXXV

• 950 → CML

En català hi ha noms matemàtics que provenen del llatí:

• Additio → suma, addició

• Calculus → càlcul

• Incognitus → incògnita

• Multiplico → Multiplicar

• Aequatio → Equació

MARVIN SÀNCHEZ

Herència clàssica

Les matemàtiques

Si ens em de referir a un representat de les matemàtiques, principalment parlarem de Pitàgores de Samos, considerat el matemàtic grec més famós i creador de la paraula ‘matemàtiques’ (mantháno -> apendre).
Els romans simplement van conservar tots els estudis realitzats pels grecs i aplicar-los a la vida quotidiana.
Tot i això, el llatí ens ha deixat molts mots en llatí. Per exemple:
1 -> unus -> un
2 -> duo ->icar o dual
10 -> decem -> decimal
100 -> centum -> centesimal
1.000 -> mille -> mil·lèsim

En canvi, les xifres gregues eren molt diferents, només s’utilitzaven set signes:
1 -> I / 5 -> V / 10 -> X / 50 -> L / 100 -> C / 500 -> D / 1.000 -> M
Per poder fer tots els numeros, es convinaven els signes entre si, mai repetint-los més de quatre vegades. Si el signe anava davant d’un valor determinat, restava. Si anava darrere, sumava.

Al català també tenim mots matemàtica provinents del llatí, com per exemple:
Quantitas -> quantitat
Aequatio -> equació
Potentia -> potència
Incognitus -> incògnita



Andrea Segura i Judith Roldan, 1er Batxillerat.

Herència clàssica

La medicina

Tant grecs com romans van fer grans aportacions al camp de la medicina. Per expemple el mot metge prové del llatí. I el mot “medicus” s’associa a ciruriga.

La medicina és la ciència de la medicina.

La medicina com a ciència va sorgir a Grècia i el seu màxim representat fou Hipòcrates, que va establir les bases de la medicina tal com la coneixem avui.

Hipòcrates creia que tot metge havia de seguir uns fonaments ètics molt conrets, i per això es va establir el jurament Hipocràtic.

Els romans feien les seves curacions amb remeis naturals, com plantes, mel…
El màxim representat de la medicina roma fou Galè, que convertí la medicina en una ciència. Gran influència fins al segle XVII.

Roma I Grècia tenen un déu de la medicina. Els grecs l’anomenaven Asclepi, I els romans Esculapi.
El símbol era un bastó amb una serp recargolada. Avui dia simbolitza el món de la medicina.

La major part dels termes emprats en medicina provenen del llatí i del grec.

- Cerebrum, -I --Malaltia cerebral
- Dens, dentis --- Dentista, cirurgia dental
- Pulmo, -onis --- Pulmonia, artèria pulmonar.
- Sanguis, -is --- Grup sanguini, ferida sangonosa

MARVIN SÀNCHEZ.

Herència clàssica

La Medicina

Podem afirmar que els Grecs i els Romans van fer grans aportacions al camp de la medicina .

La família lèxica del mot metge prové del Llatí .La medicina com a ciència va sorgir a Grecia i el seu màxim representant va ser Hipòcrates , que va establir les bases de la medicina .

Hipòcrates creia que tot metge havia de seguir uns fonaments ètics molt concrets i per això es va establir el jurament hipocràtic .

Els romans feien les seves curacions amb remeis naturals .

El màxim representant de la medicina romana va ser Galè que va convertir la medicina en una ciència .

El déu grec de la medicina era Asclepi i el dels romans Esculapi .

El simbol era un bastó amb una serp recargolada .

La major part dels termes emprats en medicina provenen del llatí i del grec , alguns exemples són :

Audio -> Audiomètria

Capillus -> Tractament capil·lar

Cerebrum -> Malaltia cerebral

Cervix -> Columna cervical

Jéssica i Elena

Ja és primavera a Vacarisses!

Floràlia o Jocs Florals foren una festivitat de l'antiga ROma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació. Durava cinc dies, del 28 d'abril al 2 de maig. La tradició diu que es va instituir el 238 aC per encàrrec dels llibres sibil·lins.  Les parts essencials de la festa eren la beguda i uns jocs; un destacat element era l'aparició d'actrius nues a les obres de teatre.
En un principi el festival se celebrava principalment pels habitants rurals però després es va estendre a les ciutats i arreu d'Itàlia i Grècia on va prendre un caràcter més llicenciós. Els temples es decoraven amb flors, els ciutadans romans vestien robes acolorides en comptes del blanc habitual i es feien ofrenes de mel i llet a Flora.