Els grecs i els romans van fer grans aportacions al camp de la medicina.
Per exemple, la familia lexica del mot “metge” prové del llatí, així tenim el mot “medicus” (associat també a la “cirurgia”).
El mot “medicina” per designar la ciència de la medicina.
El mot “medicamentum” que vol dir medicament.
El verb "medico" significa cuidar, però en sentit pejoratiu vol dir enverinar.
La medicina, com a ciència, va sorgir a Grècia, i el seu màxim representant fou Hipòcrates, un innovador pel seu rigor cientific i ètic, que va establir les basses de la medicina tal com la coneixem avui dia.
Hipòcrates creia que tot metge havia de seguir, uns fonaments ètics molt concrets, i per aquest motiu va establir el “jurament hipocràtic” un jurament que havien de fer tots els metges de l'antiguetat, i que encara fan els metges actuals.
Els romans no eren bons coneixedors de la ciència mèdica i feien les seves curacions amb remeis naturals. Ex: Plantes, mel, olis, herbes...
Quan van entrar en contacte amb Grècia, començaren a arribar a Roma metges grecs que el van donar a conèixer tot el seu saber.
Galè va convertir la medicina en ciència.
El seus coneixements van tenir gran influencia sinal al S.XVII.
Tan grecs com romans tenen un Déu de la medicina, el grecs l'anomenaven Asclepi, i el romans Esculapi.
L'Esculapi, fill d'Apol·lo, fou confiatal centaure Quiró, el ems savi dels centaures, que li ensenyà tot el seu saber en emdicina. Fou tant el que Esculapi va aprendre del seu mestre que fins i tot podia ressucitar els morts.
El seu simbol era un basto amb una serp recargolada, la qual, encara avui dia, simbolitza en el mó medic.
La major part dels mots en medicina provenen directament del llati i el grec.
Ex: cerebrum, -i → malaltia cerebral
Judith Roldan i Andrea Segura, 1er Batxillerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada