Rei Mides fou
un rei molt efeminat deixeble d'Orfeu,i
promotor del culte a Dionís A la seva riquesa proverbial s'al·ludeix
en una història de la seva infància que diu que les formigues
portaven grans de blat com a símbol de la seva futura riquesa, però
sobre tot per un fet mític: Un dia,Silè, havent begut més del
normal, es va perdre i va anar a parar a les terres de Mides, que el
recullí i li oferí la seva hospitalitat.Dionís, que el buscava, el
va trobar allà i per agrair a l'amfitrió el haver-lo allotjat, li
atorga un desig. Mides demana llavors la facultat de transformar en
or tot el que toqués .Que li fou concedit, però llavors també el
menjar que tocava es tornava d'or. Incapaç de menjar i de beure,
suplica al déu de retornar al seu estat anterior i l'alliberés del
seu do. Dionís li ordenà llavors rentar-se les mans a les aigües
del Pactol, prop de la muntanya Tmolos; aquest bany va
eliminar el poder de Mides i des llavors la sorra del riu es va
convertir en or. Aquesta llegenda explica el caràcter aurífer del
riu, a la qual la Frífia degué una bona part del seu imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada