Els rius grecs tenen un caràcter torrencial; a l'estiu, es desborden fàcilment amb les tempestes.
La superfície de la Grècia continental està ocupada per muntanyes de poca alçària, a excepció de l'Olimp, seu mítica dels déus, que té 3.000 m.
Cada regió gaudia d'un sistema d'economia tancada i d'unes lleis pròpies que en garantien l'autonomia.
La terra era poc fèrtil, famosa per la cria de cavalls.
Es practicava el cultiu de vinyes i oliveres, i d'alguns arbres fruiters. Els cereals hi eren escassos, havien d'importar el blat de l'interior de Rússia.
L'scassetat en l'agricultura i la dificultat de comunicació per terra va fer del grec un poble de mariners i d'aventurers que, va practicar el comerç i la colonització per les illes i les zones costaneres del Mediterrani.
A Grècia cal distingir quatre zones:
·Grècia septentrional (nord), inclou les regions de l'Epir, Tessàlia, Pelió, Tràcia i la península Calcídia.
·Grècia central, les regions d'Etòlia, de Fòcida, Beòcia i l'Àtica.
·Grècia meridional (surd), formada per la península del Peloponès, avui dia és una illa de Corint.
El Peloponès està format per les regions d'Èlide, Alcaica, Arcàdia, Messènia, Lacònia i l'Argòlida.
·Grècia insular, les iiles jòniques situades a l'oest de la península serveixen de pont entre Grècia i el sud d'Itàlia. Les més conegudes són Corfú i Ítaca, pàtria d'Odisseu.
A l'est de la península grega hi ha la gran illa d'Eubea.
Entre la Grècia continental i la costa de l'Àsia Menor es troben les illes Espòrades. En destaquen Lemnos, Tassos i Somotràcia.
Al sud de l'Àtica hi ha les illes Cíclades. Les illes més conegudes són Míconos, Delos, Tera (Santorini) i Naxos, entre d'altres.
Al llarg de la costa oriental del mar Egeu hi ha nombroses illes Lesbos, Quios i al sud un arxipèlag de dotze illes, el Dodecanès, destaquen Samos, Patmos, Cos i Rodes.
La més meridional de les illes gregues és Creta, on es troben restes arqueològiques dels palaus de Cnossos i Festos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada