Carpe Diem : 02.13

15.2.13

L'antiga Grècia

L'origen i les seves etapes

Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El període del 1600 al 1100 aC és el període de la civilització micènica, coneguda per la guerres de Troia. El període del 1100 aC al 700 aC és conegut com l'edat fosca atès que no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. La història de la Grècia Antiga acaba amb la fi del regnat d'Alexandre Magne que moriria el 323 aC.

El llenguatge

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del grec hel·lenístic o grec koiné (segles 3 aC a 3 dC).
El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassada comuna coneguda com a indoeuropeu.
La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem.

Grècia

Grècia

Grècia és un país Europeu situat al sud-est d'Europa.Té frontera amb Albània, la República de Macedònia i Bulgària al nord, i Turquia a l'est. El mar Egeu és a l'est de Grècia, el mar Jònic a l'oest i el mar Mediterrani al sud.
Aquest país te unes 1440 illes de les quals 227 hi són haitades, incloent-hi Creta, Dodecanès, les Cíclades i les Illes Jòniques, entre altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l'Olimp, amb 2.917 metres d'alçada.

Grècia

El terme Antiga Grècia es refereix al període de la història de Grècia que abasta des de l'Edat Fosca de Grècia ca. 1200 a. C. i la invasió dòrica, fins a l'any 146 a. C. i la conquesta romana de Grècia després de la batalla de Corint. Es considera generalment com la cultura seminal que va servir de base a la civilització occidental. La cultura de Grècia va tenir una poderosa influència sobre l'Imperi romà, el qual la va difondre a través de molts dels seus territoris d'Europa. La civilització dels antics grecs ha estat enormement influent per a la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència i les arts, donant origen a la corrent renaixentista dels segles XV i XVI a Europa Occidental, i ressorgint també durant els moviments neoclàssics dels segles XVIII i XIX a Europa i Amèrica.

14.2.13

Llatinismes

PECATA MINUTA
Pecata Minuta és una expressió llatina que significa Pecats Venials, s'utilitza per indicar un error o una falta lleu. Aquesta expressió es fa servir vulgarment i en sentit familiar per designar una culpa, equivocació o alguna cosa de poca importància. Encara quan les paraules llatines estan en plural s'apliquen també a un fet singular i així es diu: EL QUE HA FET AQUEST HOME ÉS PECATA MINUTA ÉS COMPARACIÓ AMB EL QUE HAN FET ELS ALTRES.

GROSSO MODO
Al ser una expressió d'una altra llengua s'escriu en negreta i cursiva i significa aproximadament, a grans rasgos, (traducció literal: "de manera burda" ).

LLATINISME

Andrea:

-Maremàgnum: Gran confusió.

-Alter ego: Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot en coses concretes, com d’ell mateix.

Adrián:

-Ultimàtum: Condicions definitives que un estat poca a un altre en una negociació diplomàtica, la no acceptació de les quals significa el rompiment de les negociacions.

-In fraganti: En el moment de fer una acció reprensible.

13.2.13

Llatinismes

De incognito: d' amagat

alter ego: un altre yo. Un segon yo. Es diu per fer referencia a una segona personalitat d'algú

Llatinisme

Ex aequo
Ex aequo es una locució llatina de us actual que significa "per igual".

In albis

Significa "en blanc", que no entén res.

Llatinismes

Ipso Facto (“Pel mateix fet”, “immediatament”, “en l'acte”)

Mare nostrum: “El nostre mar". La mar dels romans era la Mediterrània.

12.2.13

Ulisses (Odisseu) era un heroi, rei de Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. És l'heroi de l'Odissea de l'escriptor grec Homer i un dels personatges principals de la Ilíada, del mateix autor. En la mitologia romana se'l coneix com a Ulisses.^[2]

Quan es reclutaven homes per anar a Troia, Agamèmnon i Palamedes van anar-lo a buscar però ell no volgué acompanyar-los. Finalment, després d'una argúcia amb el seu fill Telèmac, fou obligat a anar a la guerra de Troia amb les seves tropes.

Va participar a la guerra lluitant amb els aqueus i contra els troians. Va acompanyar Aquil·les en diferents expedicions a ciutats veïnes de Troia. Durant el setge, va enemistar-se fortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedició. Odisseu va inventar-se una treta amb la qual es va acusar de traïció a Palamedes i fou executat. També es va barallar amb el Gran Àjax per l'armadura d'Aquil·les.

Cap al final de la guerra, se li va acudir l'estratègia que finalment donaria la victòria als aqueus. Aquesta consistia a construir un enorme cavall de fusta buit per dins. A l'interior del cavall s'hi van amagar uns quants guerrers aqueus i es va deixar a les portes de Troia. Mentrestant, els aqueus anunciaven que desistien de prendre Troia i simulaven la seva partida. Un cop els aqueus van haver marxat, els troians, sense sospitar l'engany, van entrar el cavall a la ciutat. A la nit, els guerrers aqueus van sortir de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat. Al mateix moment, l'exèrcit aqueu va tornar i la ciutat va ser presa.

Però el mite pel qual és més conegut Odisseu és el seu llarg viatge de tornada a casa un cop acabada la Guerra de Troia. Aquest viatge va durar vint anys i va estar ple de perills i aventures. Existeixen dues versions del seu final:

La versió més antiga conta que en els seus intents de tornar a la seva illa d'Ítaca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a Ítaca, la seva dona Penèlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etòlia disgustat fins que, al cap de deu anys més, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Telèmac el va confondre amb un pirata i el va matar.

La segona versió és la història narrada per Homer en el seu poema èpic de L'Odissea: Durant el viatge, va ser castigat per Posidó per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines però finalment va poder arribar a Ítaca.