Júpiter e Ió

Originàriament, els noms dels planetes, els van posar els grecs clàssics, però més tard, els romans van fer-ne una adaptació pròpia i aquesta es la que ha perdurat fins als nostre dies.
Cada planeta té unes característiques que els associen amb els déus mitològics.


URÀ, QUINA RELACIÓ TÉ AMB UN DEU MITOLÒGIC?

Ùra, el planeta que hem va tocar, es el tercer planeta més gran del sistema solar i el seté des de el sol. Està a una distància tant gran del sol, que el sol vist des d'allà sembla una estrella més del cel.
Els seu nom es en honor al déu grec del cel, Uranus (en llatí). El déu grec va ser el primer fill de Gea, que junt a la terra va crear les altres generacions . Això ho associa amb el planeta, ja que va ser el primer en ser descobert amb la invenció del telescopi.

                                                                              

URÀ DÉU DEL CEL/ EL PLANETA BLAU, URÀ

JÚPITER I HERA I LES SEVES AMANTS

Júpiter es casa amb la seva germana Hera, del seu matrimoni van nàixer Ares, Hebes, Hefest i il·lítia. Zeus li va ser infidel a la seva esposa de manera que va tenir moltes amants.
Ió apart de ser  un satel·lit del planeta Júpiter, en la mitologia grega va ser la princesa de Argos, era la sacerdotessa de hera.Era tan bella que Júpiter no es va poder resistir de la tentació de seducir-la.

JÚPITER I HERA

 JÚPITER E IÓ

Io és princesa d'Argos i sacerdotessa d'Hera. Zeus va caure en les xarxes del seu amor, segons unes versions per la bellesa de la jove, segons altres per un filtre d'amor que li va donar a beure Iinge. Zeus es va aparèixer en somnis a la jove i li va ordenar que es dirigís a les ribes de l'estany Lerna per lliurar-se a ell. Ió va explicar el somni al seu pare i aquest, després de consultar els oracles, va decidir que el millor era obeir els desitjos de del déu per no despertar la seva ira. D'aquesta manera, Zeus i Ió es van unir.

JÚPITER I LA SEVA AMANT, IÓ

Però Hera, gelosa, va sospitar d'aquests amors i Zeus, per protegir la jove, la va transformar en una vaca i va jurar a Hera que mai havia estimat a aquest animal. Llavors Hera va reclamar la vedella com a regal i Ió va passar a ser de la seva possessió. Lligada a una olivera d'un bosc sagrat de Micenes, Io era vigilada constantment per Argo dels Cent Ulls, que sempre tenia la meitat dels seus ulls oberts. Zeus, apiadat de la seva amant, va enviar a Hermes perquè l'alliberés. Les històries discrepen de la manera en què l'alliberament es va dur a terme: unes expliquen que Hermes va matar Argo d'un cop de pedra, altres que ho va dormir tocant la flauta de Pa i altres que ho va sumir en un somni màgic amb la seva vareta divina. Sigui com sigui, Argo va acabar mort i Hera, per immortalitzar, va posar els seus ulls en el plomatge de l'au que li estava consagrada, el paó.

 No obstant això, la pobra Ió no va quedar alliberada de la ira i la gelosia d'Hera. Aquesta li va enviar un tàvec perquè la turmentés i Ió, furiosa, va recórrer tota Grècia i va fugir a Egipte. Aquí va recuperar la seva forma humana i va donar a llum al fill de Zeus, Èpaf. L'odi d'Hera es va enfocar llavors en el jove, que va ser separat de la seva mare i ocultat pels Curetes. Després que Zeus els donés mort, Ió va trobar al seu fill a Síria, sent criat per la reina de Biblo. Després recuperar-lo, tots dos van tornar a Egipte, on Èpaf regnar i es va casar amb Memphis.

Qui va nomenar els satel·lits de Júpiter?

En un principi el que va descobrir els satel·lits, Galileo Galilei, els va nombrar amb números romans però desprès d'unes dècades Simon Marius els va posar noms mitològics grecs.

Galileo Galilei

Simon Marius