HERÈNCIA CLÀSSICA

Creences i supersticions de sempre

Superstició és donar una força sobrenatural a alguna cosa que per ell mateix no té.

Superstició prové de dos ètims llatins (paraules o arrels llatines), super i stare que signifiquen "estar per sobre".

Sempre hi ha hagut supersticions en totes les civilitzacions; fins i tot en el temps de l'homo sapiens, pero el poble romà sempre ha sigut el més supersticiós.

Aquests estaven convençuts de que mitjançant presagis (senyals que anuncien esdeveniments al futur) els Déus els avisaven.

Alguns d'aquests presagis eren:

-Que un gos negre entrés a casa

-Que una serp travessés el pati

-Que una rata fes un forat en un sac de farina

-Un corb picant l'escultura d'alguna divinitat

-L'aparició d'un corb, àguila..

Actualment, encara tenim alguns d'aquests presagis, com per exemple:

-Encreuar-nos amb un gat negre

-Veure com vola un corb es diu que anuncia una mort

-Una serp al pati

-Una rata fent un forat a un sac de farina

En canvi, les abelles sempre han simbolitzat la bona sort.

En la tradició cristiana l'abella representa a Crist, perque s'associen els tres mesos que les abelles estan tancades en els "nius" fets pels apicultors amb els tres dies que Crist va trigar a ressuscitar.

Els romans també temien al mal d'ull, i per evitar-lo tenien amulets.

Quan neixia un infant li penjaven al coll una capseta amb amulets per protegir-lo del mal d'ull.

Evitaven casar-se en cert dies i mesos, no passar la porta d'una casa amb el peu esquerre...

Tambe creien en l'existencia d'éssers estranys i malèfics com làmia (ésser que devorava vives les criatures), el precedent de l'home del sac, homes llop, bruixes, harpies (monstre imaginari que raptava els infants i les ànimes dels difunts).