EL PERQUÈ DE LES PARAULES

Mots patrimonials i cultismes

Tot el vocabulari i les paraules catalanes provenen de la llengua mare, el LLATÍ. Hi diferenciem dos grans grups:

a) Mots patrimonials o populars: Provenen del llatí i a través de petites variacions es convertiren en paraules catalanes. Aquest grup de paraules prové del llatí popular, i és diferenciat de les altres llengües romàniques.

Exemples:

Miraculu(m) --> Cobla

Labiu(m) --> Malesa

Malitia(m) --> Llavi

Regula(m) --> Canonge

Axilla(m) --> Axiella

Sedes(m) --> Cadira

b) Cultismes: Manllevats del llatí culte, que a partir de l'Edat Mitjana s'introduiren en la llengua catalana per completar el lèxic català. La seva estructura fonètica (l'entonació de les paraules) va ser introduïda al català amb lleugers canvis, per tal d'evitar que semblessin mots estrangers.

Exemples:

Miraculu (m) --> Regular

Labiu (m) --> Miraculós

Malitia (m) --> Còpula

Regula (m) --> Malícia

Axilla (m) --> Múscul

Sedes (m) -->; Directe

Trobem també semicultismes, que han patit una petita evolució fonètica.

Ex: saeculu(m) >> Segle

Trobem un altre grup de mots anometats Al·lòtrops o doblets: On la paraula prové de la mateixa arrel llatina, però l'una és culta, i l'altra popular (arrel).

Ex: collocare > colgar (mot patrimonial) i col·locar (cultisme).

Malitia -> Llavi

Sedes -> Cadira

JUDITH ROLDAN I MARVIN SÀNCHEZ / 1er Bachillerat