El perquè de les paraules

Topònims

Els topònims són noms propis de lloc. El mot toponímia prové del grec i significa "lloc nom", i estudia l'origen dels noms geogràfics.

Alguns fan referència al relleu del lloc com Terrassa, Pedraforca o Calella. Altres amb la flora com Selva o Pineda. I altres que es relacionen amb la fauna com Cabrera.

Hi a d'altres que provenen d'altres llengües. Alguns tenen procedència ibèrica com Andorra, Esterri, Garrotxa... Altres d'origen celta com Besalú, Cadaqués... altres del germànic com Francolí, Llofriu... o de l'àrab com Vinaròs, Borges...

Molts provenen del llatí ja que els romans al pasar per terres catalanes van posar noms de terres en llatí. Alguns descrivien l'indret i altres feien comparacions amb un element caracteristic d'aquell lloc. L'evolució de la llengua i la dels topònims ha antat evolucionant paral·lelament.

Podem diferenciar-ne uns quants grups:

• Topònims provinents de noms propis llatins -> Cornelius - Cornellà

• Topònims formats a partir de mots d'origen llatí, amb funció d'alguna característica del terreny -> mons (mont) - Montblanc

• Topònims relacionats amb la procedència ètnica o la religio de la gent que habitava al lloc -> villa iudaica (vila dels jueus) - Vilajüiga

• Topònims procedents de noms d'animals que suposadament abundaven a la zona -> Vilademuls, Viladecavalls o Viladellops

Jéssica i Elena