22.5.12
Banquet Roma
El banquet va ser la principal diversió
privada entre els romans. Coincidien sempre amb l'hora de sopar, es feien amb
convidats i suposava una festa. Moltes famílies no podien assistir aquesta classe
de banquets ja que era nomes per gent de classes altes.
Solia començar cap a les vuit del vespre.
Hi assistien homes i dones, no com a Grècia, que eren només per a homes. Encara
que en la Roma antiga, per decència, les dones havien d'estar assegudes, ja en
el segle I a. C. tant homes com dones es reclinaven en els triclinis, al
voltant de la taula, menys per una de les seves parts que quedava lliure perquè
servissin els esclaus.
El menjar, que se servia de seguida, solia
constar de tres plats, o algun més com a variació. El vi se servia sempre amb
aigua, encara que a mesura que avançava la nit la proporció d'aquesta
disminuïa.
De vegades, durant els àpats, un esclau
instruït i amb bona veu, llegia algun text o poema. Acabada el menjar, es
retirava el servei i la vetllada es perllongava en conversa i bevent. Això, de
vegades, es feia en alguna altra casa, i llavors se servien vins nous, o més
exquisits, guardats especialment per a l’ocasió.
En els banquets més animats de vegades es
triava a la reina o rei del banquet. En banquets sumptuosos també es sortejaven
regals entre els convidats, la qual cosa posava de manifest la generositat de
l'amfitrió. Entre els regals figuraven esclaus especialment reputats per la
seva bellesa, animals, objectes d'or i plata, carruatges engalanats amb fils de
plata tirats per bous i ases i els homes que havien de conduir...
Normalment, mentre es xerrava i es bevia, ja entrada
la nit, els assistents es coronaven amb garlandes de flors i contemplaven algun
espectacle: mims, acròbates, ballarines, cantores... El banquet, normalment,
solia acabar de matinada.
Judith Roldan 1r Bat
21.5.12
Prometeu
Era fill de Jàpet i Clímene, germà d'Atles, Epitemeu i Meneci, als quals superava en astúcia i enganys.
Prometeu va ser el creador de l'home. Amb Epitemeu van començar a fer criatures per poblar la terra per odre de Zeus. Mentre Epitemeu treballaba creant criatures, Prometeu treballaba cuidadosament en una criatura semblants als déus: l'humà. Prometeu va sentir pena al veure la seva creació pasar fred a l'hivern i va decidir robar el foc dels déus. Va trepar el mont de l'Olimp i s'endugué el foc del carro d'Helios en una tija de fonoll.
Per aplacar a Zeus, Prometeu va dir als humans que cremessin les ofrenes als déus.Van cremar un gran toro, i quan els déus van olorar les ofrenes, Prometeu va tramar un engany: va amagar la carn sota els ossos i tendons, cobrint-lo amb greix. Zeus va escollir primer el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb la carn que menjaria amb els mortals.
Com a càstig per l'estafa, Zeus es va endur el foc de la terra i va intentar venjar-se amb la creació de pandora (Duia una caixa on estaven guardades totes les desgràcies amb les que Zeus volia castigar a l'humanitat.)
Prometeu no va voler saber res de Pandora, així que la va enviar amb Epimeteu i es van casar.
Zeus al veure que Prometeu s'havia lliurat de Pandora, el va capturar i el va encadenar al mont Càucaso. Alla, cada nit un àguila li menjava el fetge que com era immortal, li tornava a creixer.
El càstig hauria haver de durar 30.00 anys però Heracles als 30 anys el va alliberar matant l'àguila amb una fletxa. Zeus es va sentir orgullós del seu fill Heracles per haver-lo rescatat.
Prometeu va tornar a l'Olimp, tot i que portava una roca a la que fou encadenat.
Prometeu va ser el creador de l'home. Amb Epitemeu van començar a fer criatures per poblar la terra per odre de Zeus. Mentre Epitemeu treballaba creant criatures, Prometeu treballaba cuidadosament en una criatura semblants als déus: l'humà. Prometeu va sentir pena al veure la seva creació pasar fred a l'hivern i va decidir robar el foc dels déus. Va trepar el mont de l'Olimp i s'endugué el foc del carro d'Helios en una tija de fonoll.
Per aplacar a Zeus, Prometeu va dir als humans que cremessin les ofrenes als déus.Van cremar un gran toro, i quan els déus van olorar les ofrenes, Prometeu va tramar un engany: va amagar la carn sota els ossos i tendons, cobrint-lo amb greix. Zeus va escollir primer el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb la carn que menjaria amb els mortals.
Com a càstig per l'estafa, Zeus es va endur el foc de la terra i va intentar venjar-se amb la creació de pandora (Duia una caixa on estaven guardades totes les desgràcies amb les que Zeus volia castigar a l'humanitat.)Prometeu no va voler saber res de Pandora, així que la va enviar amb Epimeteu i es van casar.
Zeus al veure que Prometeu s'havia lliurat de Pandora, el va capturar i el va encadenar al mont Càucaso. Alla, cada nit un àguila li menjava el fetge que com era immortal, li tornava a creixer.
El càstig hauria haver de durar 30.00 anys però Heracles als 30 anys el va alliberar matant l'àguila amb una fletxa. Zeus es va sentir orgullós del seu fill Heracles per haver-lo rescatat.
Prometeu va tornar a l'Olimp, tot i que portava una roca a la que fou encadenat.
DANAIDES
Las danaides van ser les
cinquanta filles del rei Dánao, germà d'Egipte, el qual tindria
altres cinquanta fills, aquesta vegada homes.
Després que Dánao tingués una disputa amb el seu germà Egipte, aquell es va exiliar amb les seves filles a Argos, utilitzant un vaixell de cinquanta rems. La fugida havia estat aconsellada per Atenea, i com a mostra d'agraïment, les danaides s'edificarien a Argos un temple en honor seu.
Quan Dánao es va convertir en rei d'Argos, la regió va patir una enorme sequera. Les danaides van ser enviades a buscar aigua, i una d'elles, Amimone, va estar a punt de ser violada per un sàtir. No obstant això, Posidó va escoltar els seus crits d'auxili, i va llançar el seu trident contra l'agressor. Però aquest va esquivar l'arma, i finalment el trident es clavaria en una roca propera, de la qual van començar a rajar tres torrents d'aigua. Aquesta font seria la que salvaria a Argos de la sequera.
Noces de les danaidesYa assentat en el regne d'Argos, Dánao va començar a despertar temor en el seu germà Egipte, qui va motivar el seu exili anys enrere. D'aquesta manera, Egipte enviaria als seus cinquanta fills perquè permetessin la reconciliació amb Dánao i es casessin amb els seus cinquanta primeres, segellant així la pau entre germans. No obstant això, Dánao va encarregar als seus cinquanta filles la missió de portar una daga la nit de noces i assassinar als seus respectius esposos.
Hipermnestra, la major de les danaides, no llegó a executar a espòs, Linceo, com mostra de gratitud per haver-respetado durante toda la nit. Per això, seria sotmesa a judici, i finalment alliberada per Afrodita, qui havia estat commoguda pels enamorats.
Dánao, més tard, davant la dificultat que va trobar per a tornar a casar les seves filles, va celebrar uns jocs en els que oferia com a recompensa la mà de cadascuna dels seus quaranta-nou filles que van assassinar als fills d'Egipte. A més, alliberava als futurs marits de la càrrega de fer-li regals per convertir-se en seu sogre casant-se amb les seves filles.
Els nous marits de les danaides passarien a cridar dánaos, i la seva descendència constituiria el poble dels dánaos, que habitarien en la regió d'Argos.
Condemna al AvernoTras la mort de les danaides, aquestes van ser jutjades i trobades culpables de l'assassinat dels seus esposos. Van ser condemnades a omplir amb aigua una bóta que no tenia fons. L'única que se salvaria del càstig etern seria Hipermnestra.
Aquesta condemna ha estat utilitzada com a símbol del dilema entre l'obligació d'obeir els desitjos del pare, i la prohibició de matar, afegint l'agreujant de cometre conyugicidio. De fet, segons el mite, Zeus havia absolt en vida a les quaranta-nou germanes, i havia ordenat castigar Hipermnestra per desobediència. No obstant això, en l'Averno, les tornes canviarien, i el judici donaria com a resultat l'absolució de la desobedient, i la condemna de les assassines.
Després que Dánao tingués una disputa amb el seu germà Egipte, aquell es va exiliar amb les seves filles a Argos, utilitzant un vaixell de cinquanta rems. La fugida havia estat aconsellada per Atenea, i com a mostra d'agraïment, les danaides s'edificarien a Argos un temple en honor seu.
Quan Dánao es va convertir en rei d'Argos, la regió va patir una enorme sequera. Les danaides van ser enviades a buscar aigua, i una d'elles, Amimone, va estar a punt de ser violada per un sàtir. No obstant això, Posidó va escoltar els seus crits d'auxili, i va llançar el seu trident contra l'agressor. Però aquest va esquivar l'arma, i finalment el trident es clavaria en una roca propera, de la qual van començar a rajar tres torrents d'aigua. Aquesta font seria la que salvaria a Argos de la sequera.
Noces de les danaidesYa assentat en el regne d'Argos, Dánao va començar a despertar temor en el seu germà Egipte, qui va motivar el seu exili anys enrere. D'aquesta manera, Egipte enviaria als seus cinquanta fills perquè permetessin la reconciliació amb Dánao i es casessin amb els seus cinquanta primeres, segellant així la pau entre germans. No obstant això, Dánao va encarregar als seus cinquanta filles la missió de portar una daga la nit de noces i assassinar als seus respectius esposos.
Hipermnestra, la major de les danaides, no llegó a executar a espòs, Linceo, com mostra de gratitud per haver-respetado durante toda la nit. Per això, seria sotmesa a judici, i finalment alliberada per Afrodita, qui havia estat commoguda pels enamorats.
Dánao, més tard, davant la dificultat que va trobar per a tornar a casar les seves filles, va celebrar uns jocs en els que oferia com a recompensa la mà de cadascuna dels seus quaranta-nou filles que van assassinar als fills d'Egipte. A més, alliberava als futurs marits de la càrrega de fer-li regals per convertir-se en seu sogre casant-se amb les seves filles.
Els nous marits de les danaides passarien a cridar dánaos, i la seva descendència constituiria el poble dels dánaos, que habitarien en la regió d'Argos.
Condemna al AvernoTras la mort de les danaides, aquestes van ser jutjades i trobades culpables de l'assassinat dels seus esposos. Van ser condemnades a omplir amb aigua una bóta que no tenia fons. L'única que se salvaria del càstig etern seria Hipermnestra.
Aquesta condemna ha estat utilitzada com a símbol del dilema entre l'obligació d'obeir els desitjos del pare, i la prohibició de matar, afegint l'agreujant de cometre conyugicidio. De fet, segons el mite, Zeus havia absolt en vida a les quaranta-nou germanes, i havia ordenat castigar Hipermnestra per desobediència. No obstant això, en l'Averno, les tornes canviarien, i el judici donaria com a resultat l'absolució de la desobedient, i la condemna de les assassines.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)