El banquet va ser la principal diversió
privada entre els romans. Coincidien sempre amb l'hora de sopar, es feien amb
convidats i suposava una festa. Moltes famílies no podien assistir aquesta classe
de banquets ja que era nomes per gent de classes altes.
Solia començar cap a les vuit del vespre.
Hi assistien homes i dones, no com a Grècia, que eren només per a homes. Encara
que en la Roma antiga, per decència, les dones havien d'estar assegudes, ja en
el segle I a. C. tant homes com dones es reclinaven en els triclinis, al
voltant de la taula, menys per una de les seves parts que quedava lliure perquè
servissin els esclaus.
El menjar, que se servia de seguida, solia
constar de tres plats, o algun més com a variació. El vi se servia sempre amb
aigua, encara que a mesura que avançava la nit la proporció d'aquesta
disminuïa.
De vegades, durant els àpats, un esclau
instruït i amb bona veu, llegia algun text o poema. Acabada el menjar, es
retirava el servei i la vetllada es perllongava en conversa i bevent. Això, de
vegades, es feia en alguna altra casa, i llavors se servien vins nous, o més
exquisits, guardats especialment per a l’ocasió.
En els banquets més animats de vegades es
triava a la reina o rei del banquet. En banquets sumptuosos també es sortejaven
regals entre els convidats, la qual cosa posava de manifest la generositat de
l'amfitrió. Entre els regals figuraven esclaus especialment reputats per la
seva bellesa, animals, objectes d'or i plata, carruatges engalanats amb fils de
plata tirats per bous i ases i els homes que havien de conduir...
Normalment, mentre es xerrava i es bevia, ja entrada
la nit, els assistents es coronaven amb garlandes de flors i contemplaven algun
espectacle: mims, acròbates, ballarines, cantores... El banquet, normalment,
solia acabar de matinada.
Judith Roldan 1r Bat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada