Els vestits
Els romans solien vestir amb la túnica (tunica), feta de lli i tractava de dues peces de roba cosides juntes. Se l'ajustaven a la cintura amb un cordó i els hi arribava fins als genolls.
El vestit masculí
Pel treball familiar vestien amb la túnica, però pel carrer i/o per "mostrar-se" públicament es posaven una toga amunt la túnica, vestit nacional romà. L'havien de portar per no ser confosos amb esclaus.
La toga era blanca i feta de llana. Quan es plegava quedava en forma de semicercle, degut a la seva forma. La part del mig de la toga reflectia elegència, sense gaire ornaments. La toga praetexta la portaven els nens, adolescents, etc, fins als setze anys.
La toga picta, en canvi, era aquella que era utilitzada a les desfilades i les festes de triomf. Els homes, com a roba interior, portaven els subligaculum que eren un tipus de calçotets o pantalons curts.
El vestit femení
Les dones van deixar d'utilitzar les togues i es cobrien amb l'estola (stola), vestit llarg fins als peus, subjectat per la cintura amb un cinturó. I per mostrar-se en públic, es posaven un mantell (palla) per sobre, que els hi cobria la cara i opcionalment el cap. I com a roba interior vestien el strophium, que els hi agunatava el pit.
El calçat i els complements
Les sabates eren anomenadoes calcei, distingides en dos tipus: calceus patricius, lligat amb quatre tired de cuir i de color i el calceus senatorius, només de cuir negre.
Vestien uns esclops, i si no hi eren en llocs públics portaven sandàlies. Tant homes com dones utilitzaven les mateixes sabates, però le sde les dones eren més suaus i de colors més vius, i rarament vestien un barret.
Portaven un anell (anulus) al dit anular de la mà esquerra, que alhora els hi servia de segell. Les romanes, en canvi anaven molt oramentades , com agulles de pit, braçelets, collarets de coll o als turmells.
Els pentinats
Els romans antics es deixaven el cabell i la barba llarga. Cap a finals del s.III, però, es posà de moda anar ben afeitat i amb el cabell ben curt, de manera que sorgiren els barbers (tonsor).
Quan l'home arribava cap als quaranta anys, s'afaitava, ja que és l'edat quan apareixen les primeres canes. Els joves en canvi se la deixaven créixer i a continuació com a tret familiar se la rasuraven, per tant, portaven una barbeta cuidada.
Només qui s'havia de presentar a algun judici o anava de dol anave mal afaitat, brut, etcètera. Els filòsofs sempre portaven una barba frondosa i llarga.
El pentinat masculí
Tot home lliure portava el cabell curt o rapat al zero. Els joves portaven els cabells llargs.
El pentinat femení
Les dones sempre portaven el cabell larg, amb pentinats típics com ara trenes. Les matrones romanes, però, eren pentinades per esclaus especialitzats, "perruqueres" (ornatrix). Els pentinats eren mol alts i amb molts intrínculis, portats bàsicament a festes o a recepcions de gala.
Marvin Sànchez Muñoz, 1r Batx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada