La vestimenta habitual d'un romà era la túnica (tunica), que era de lli i constava de dues peces de roba cosides juntes. Se l'ajustaven a la cintura amb un cordó i els hi arribava fins als genolls.
El vestit masculí
Amb la familia o al camp, vestien tan sols amb la túnica, però si havien de sortir al carrer o "mostrar-se" públicament es posaven per sobre la túnica una toga (vestit nacional romà). Tot aquells que no volguessin ser confosos per esclaus havien de portar-la.
La toga era blanca i era feta de llana. Per la forma que tenia, quan es plegava quedava en forma de semicercle. La part del mig de la toga reflectia elegància. Normalment, no tenia ornaments, encara que hi havien de diferents, pero així distingir els diferents tipus de persones. La toga praetexta era aquella que portaven els nenes, adolescents, etc. fins als setze anys i tenia a un costat una banda de porpra.
La toga picta, en canvi, era aquella que era utilitzada a les desfilades i les festes de triomf. Els homes, com a roba interior, portaven els subligaculum que eren un tipus de calçotets o pantalons curts.
El vestit femení
Primer, les dones utilitzaven la mateixa vestimenta que l'home, pero poc a poc va canviant. Van deixar d'utilitzar la toga i es van cobrir amb la estola (stola), que era un vestit llarg fins als peus, subjectat per la cintura amb un cinturó. Per mostrar-se públicament, es posaven per sobre un mantell (palla), que els hi cobria la cara i també si es volia el cap. Finalment, com a roba interior, portaven l'anomenada strophium, que els ho aguantava el pit.
El calçat i els complements
Les sabates es deien calcei, i hi havien dos tipus: el calceus patricius, que anava lligat amb quatre tires de cuir i de color i el calceus senatorius, que era tan sol de cuir negre.
També de vegades portaven uns esclops, o si no estaven en llocs públics, portaven sandàlies. Homes i dones utilitzaven les mateixes sabates, pero les de les dones tenien la pell més suau i eren de colors més vius.
No s'acostumava a portar cap tipus de barret, només si s'havia de fer alguna mena de viatge o s'anava a passar una bona estona al sol.
En quant a ornaments, els romans solien portar un anell (anulus) al dit anular de la mà esquerra, que alhora els hi servia de segell. En canvi, les romanes portaven moltes joies, com per exemple anells diferents als dels homes, agulles de pit, arracades, braçalets, collarets d'or al coll o als turmells.
Els pentinats
Els antics romans es solien deixar la barba i el cabell llarg. Però a finals del S. III a.C. es va posar "de moda" tallar-se els cabells i anar bes afaitat, cosa que va fer que sorgissin els barbers (tonsor).
Aquesta costum d'afaitar-se es feia quan l'home arribava cap als quaranta anys, que és quan les primeres canes apareixien. Llavors, es treien la barba i no quedaven aquells pèls que mostraven signes de vellesa. Els joves en canvi, el que feien era que deixaven créixer la barba i el primer cop que se la treien era un esdeveniment familiar. A partir d'aquell moment, els joves portaven una barbeta cuidada.
Aquelles persones que no seguien els costums, és a dir, anaven mal afaitats o sense afaitar, bruts i demés, era o perque estaven en dol o perque havien de presentar-se a algun judici.
Seguint un costum grec, els filòsofs portaven sempre una barba ben espessa i llarga.
El pentinat masculí
Tot home lliure solia portar el cabell curt o rapat al zero. En canvi, els joves els portaven llargs.
El pentinat femení
En quant a les dones, mai es va posar de moda el cabell curt! Les joves, portaven pentinats molt senzills com ara trenes, etc. Les matrones romanes, en canvi, necessitaven l'ajuda d'esclaus especialitzats (ornatrix). Els pentinats eren molt alts i bastant complicats, que es portaven bàsicament a festes o recepcions de gala.
Andrea Segura, 1er Batxillerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada