La geografia de Grècia
Grècia és un país de contrastos, ja que te zones amb un clima contintental, i d'altres amb un clima mediterrani. Al nord de Grècia el clima és plujós i fred a l'hivern; al centre i al sud, en canvi es més suau amb els estius secs i calorosos, temperats pel mar.
Els rius grecs tenen un caràcter torrencial; a l'estiu es desborden fàcilment, amb les tempestes. Els qye mes destaquen son l'Eurotas (Esparta i el Peneu (Tessàlia).
La superfície de la Grècia continental té muntanyes de poca alçària, a excepció de l'Olimp (3000 metres) la qual era considerada la seu dels déus.
La terra era poc fèrtil (menys a Tessàlia). Els cereals hi eres escassos, per la qual cosa importaven el blat de l'interior de Rússia. L'olivera en canvi era abundant i podien exportar l'escedent d'oli. Eren famoses les mines de plata de Làurion, a l'Àtica, i les de ferro a Esparta. Extreien el coure de Xipre, però importaven l'estany de l'Europa occidental, ja que era un metall necessari en la fabricació d'armes de bronze (el bronze és l'aliatgge de coure i estany).
L'escassetat en l'agricultura i la dificultat de comunicació per terra va fer del grec un poble de mariners i d'aventurers que va practicar el comerç i la colonització per les illes i les zones costaneres del Mediterrani.
Geogràficament, a Grècia cal distingir quatre zones:
·Grècia septentrional (nord). D'oest a est, inclou les regions de l'
Epir, zona muntanyosa;
Tessàlia, situada en una zona d'antics llacs i envoltada per la muntanya de l' Olimp, i el
Pelió, lloc on ivvia el centaure Quiró. Més cap al nord es troba
Macedònia, que entrà en el món grec en els segles V-VI aC. Les regions més septentrionals de
Tràcia i de la
península Calcídica també van ser colonitzades. Totes aquestes regions tenien molta població bàrbara.
·Grècia central. Aquesta zona té un clima més mediterrani. La formen, d'oest a est, les regions d'
Etòlia i de
Fòcida, on hi ha el famós santuari de Delfos i el mont Parnàs;
Beòcia, amb la capital Tebes, i l'
Àtica, amb Atenes com a capital.
·Grècia meridional (sud). Formada per la península del
Peloponès. Estava unida al continent tan sols per l'istme de Corint. Avui dia és una illa a causa de l'obertura del canal de Corint.
El Peloponès està format per les regions d'
Èlide,
Acaia,
Arcàdia,
Messènia,
Lacònia i l'
Argòlida.
·Grècia insular. Les
illes jòniques situades a l'oest de la península serveixen de pont entre Grècia i el sud d'Italia. Les més conegudes són Corfú i Ítaca, pàtria d'Odisseu.
A l'est de la península hi ha la gran illa d'
Eubea, que s'estén paral·lela al continent.
Entre la Grècia continental i la costa de l'Àsia Menor es troben les illes
Espòrades, resultat de diversos esfondraments muntanyosos. Destaquen Lemnos, Tassos i Samotràcia.
Al sud de l'Àtica hi ha les illes
Cíclades, anomenades així perquè estan disposades en forma de cercle, són molt rocoses i la majoria tenen origen volcànic. Les illes més conegudes són Míconos, Delos, Tera (Santorini) i Naxos, entre d'altres.
Al llarg e la costa oriental del mar Egeu hi ha nombroses illes, com Lesbos, Quios, i, més al sud, un arxipèlag de dotze illes, el
Dodecanès, entre les quals destaquen Samos, Patmos, Cos i Rodes.
La més meridional de les illes gregues és
Creta, seu de la cultura minoica, on es troben restes arqueològuiques dels palaus de Cnossos i Festos.
( 1525 )
( 1644 ) 
