Evolució històrica del poble grec

Etapa prehistòrica

Les restes arqueològiques del paleolític són escasses. En el neolític, el territori grec fou més poblat. 

La zona més excavada és la del nord de Tessàlia, en la qual es troben els jaciments de Sesklo i de Domini, que han donat nom a dues cultures.

Sescklo: presentava poblats sense fortificar, amb cases quadrades amb la llar al centre, anomenades mégaron. Empraven una ceràmica molt senzilla.

Dimini: presentava poblats fortificats. Vivien de l'agricultura i domesticaven animals. Posseïen una organització comunal primitiva.

Etapa minoica o cretenca

Cap a l'any 3000 a.C comença l'edat de bonze a Grècia i a les illes. 

El nom de minoica procedeix de Minos, rei llegendari de l'illa. Tenia un gran poder naval, fet que es coneix amb el nom de talassocràcia, la qual va ser destruïda cap al 1700 a.C.

Va tornar a néixer amb més força i va aconseguir la seva màxima esplendor  Es conserven jeroglífics i documents escrits encara no desxifrats. (tauletes d'Hagia Tríada). 

El palau de Cnossos era el centre cultural i polític del centre de l'illa. L'arqueòleg Sir Arthur Evans el va descobrir.

Etapa micènica

Cap a l'any 1600 a.C va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus (aqueus, jonis i eolis).

Destaquen els aqueus, que es van situar al Peloponès i vam fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos. El regne de Micenes va donar nom a aquesta etapa.

Els micènics constituïen un poble guerrer, el qual era inferior al de la població mediterrània sotmesa.

La seva economia en basava en l'agricultura i la ramaderia i les principals fonts d'energia eren els cereals i la cria d'ovelles. El treball del camp el feien esclaus i homes lliures.

Els grecs micènics van assimilar molt aviat la cultura minoica, gràcies a les incursions a l'illa de Creta. Una prova d'aquest fet son les joies, armes i ofrenes trobades a les tombes de la família reial de Micenes.

El sistema polític

El sistema polític micènic estava organitzat en una monarquia presidida per un rei o wànax o basiléwes, els quals apareixen en les tauletes micèniques. Aquestes, mostraven també una relació d'oficis especialitzats: metges, heralds, cuiners, artesans, etc.

Homer, va crear una poesia èpica en la qual es barrejaven els elements culturals micènics amb els de la seva pròpia època.