Grècia és un país de contrastos, ja que algunes zones tenen un clima continental, i d'altres, un clima mediterrani. Al nord de Grècia el clima és plujós i fred a l'hivern; al centre i al sud, és més suau i els estius són secs i calorosos, temperats per la proximitat del mar.
Els rius grec tenen un caràcter torrencial; es desborden fàcilment amb les tempestes.
La superfície de la Grècia continental està ocupada per muntanyes de poca alçària. Aquest caràcter muntanyós dificultava la comunicació per terra i afavoria el fraccionament polític de les diverses regions de Grècia.
La terra era por fèrtil, famosa per la cria de cavalls. Es practicava cultiu de vinyes i oliveres, i d'alguns arbres fruiters. Els cereals hi eren escassos. El cultiu de l'olivera era abundant. Pel que fa als metalls, eren famoses les mines de plata de Làurion, i les de ferro a Esparta.
L'escassetat en l'agricultura i la dificultat de comunicació per terra va fer del grec un poble de mariners i d'aventures que, des de ben aviat, va practicar el comerç i la colonització per les illes i les zones costaneres del Mediterrani.
A Grècia cal distingir quatre zones:
·Grècia septentrional. Inclou les regions de l'Epir, Tessàlia, Pelió, Macedònia, Tràcia i la península Calcídica.
·Grècia central. La formen les regions d'Etòlia i de Fòcida, Beòcia i l'Àtica.
·Grècia meridional. Formada per la península del Peloponès.
El Peloponès està format per les regions d'êlide, Acaia; Arcàdia; Messènia; Lacònia i l'Argòlida.
·Grècia insular. Les illes jòniques situades a l'oest de la península serveixen de pont entre Grècia i el sud d'Itàlia.
A l'est de la península grega hi ha la gran illa d'Eubea.
Entre la Grècia continental i la costa de l'Àsia Menos es troben les illes Espòrades, resultat de diversos esfondraments muntanyosos.
Al sud de l'Àtica hi ha les illes Cíclades.
Al llarg de la costa oriental del mar Egeu hi ha nombroses illes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada