Període primitiu l.

Evolució històrica del poble grec

Etapa prehistòrica

Les restes arqueològiques del paleolític són escasses, en canvi en el neolític el territori grec va ser més poblat segons les restes arqueològiques trobades. La zones més excavada és el nord de Tessàlia on s'han trobat dos jaciments anomenats Sesklo i Dimini que fan referencia a dues cultures.

Cultura de Sesklo: eren poblats sense fortificar, les cases eren quadrades amb la llar al centre, i d'origen centreeuropeu, anomenades mégaron. La  ceràmica que utilitzaven era molt senzilla.

Cultura de Dimini:  a diferencia de la cultura de Sesklo, la cultura de Dimini presentava poblats ja fortificats. Vivien de l'agricultura i la domèstica d'animals i disposaven d'una organització comunal primitiva.

Etapa minoica i cretenca

Fresc dels Dofins, al mégaron de la Reina. Palau de Cnosos. 1500 a. C.

A l'any 3000 aC comença l'edat del bronze a Grècia i a les illes. Correspon a aquest etapa la civilització cretenca o minoica (2100 aC, bronze mitjà). Minoica procedeix de Minos, rei de l'illa. Tenia gran poder naval que rep el nom de talassocràcia. Aquesta civilització , era poderosa i va ser destruïda cap a l'any 1700 aC per una invasió o un terratrèmol. Però va tornar a créixer amb més força i va aconseguir la màxima esplendor. Conserven signes jeroglífics i documents escrits encara que no estan desxifrats. Retien culte a la deessa mare de la naturalesa (estàtua femenina , enroscada de serps). El palau Cnossos era el centre cultural i polític de l'illa. En aquest destaca la llegenda de Teseu i el Minotaure.

Etapa micènica

Ruïnes de Micenes.

A l'any 1600 aC va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus (aqueus, jois i eolis). Els aqueus es van situar al Peloponès i van fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos.

El regne de Micenes va donar lloc a aquesta etapa. La influència en el continent grec i en el mar Egeu va ser cada vegada més acusada, el poder polític i econòmic va entrar en decadència.

Els micènics eren un poble guerrer i van aportar una organització patriarcal. L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia i les principals fonts de riquesa eren els cereals i la cria d'ovelles, a més de la comercialització pel Mediterrani.  El treball del camp era per als esclaus i homes lliures.

El sistema polític

Màscara  d'or atribuïda a Agamèmnon
trobada a les tombes de Micenes.

El sistema polític micènic estava organitzat en una monarquia presidida per un rei o wánax, de qui depenien uns prínceps o basiléwes (reis en etapes posteriors).

Els termes wánax i basiléwes apareixen en les taules micèniques trobades a Micenes, Tirint, Pilos i Cnossos, i desxifrades per Ventris i Chadwick l'any 1953. Les taules també mostraven relació amb diferents oficis com: metges, heralds, cuiners, artesans, etc.

Homer, va crear una poesia èpica barrejada amb la seva època.

En aquest vídeo podreu observar més profundament aquestes etapes.