Treballs de recerca batxillerat

Als clàssics de Batxillerat us deixo un enllaç del Programa ARGO perquè us aneu mirant els temes dels treballs i ... també els de llatí... ^__^
 -Literatura, cinema i tradició clàssica
 -La dona com a subjecte i objecte de la literatura (des de l’Antiguitat fins el Renaixement)
 http://www.uab.es/ice/argo/

Ens vestim de romans.

El dilluns passat ens vam vestir de romans i  vam menjar dolços d'Astorga (dolços tipics romans, BONISSIMS!).

Vam portar llençols i vam fer els vestits típics:

- Els nois ens vam vestir de romans, primer vam fer una túnica i després ens vam col·locar la toga, peça de roba en forma de mitja lluna d'uns 4 metres aproximadament, què s'enrotllava al voltant del cos.

- Les noies, és van vestir de romanes, vam fer una stola, túnica llarga de caiguda fluixa, cenyit amb un cinturó (strophium).
Podeu veure les fotos a l´àlbum de fotografies... ;)

Dolços Romans

Recepta de dolços d'Astorga

 

A més a més d'unes bones disfresses vam guadir d'uns dolços d'Astorga que són de l'época romana.

Us ensenyarem a fer aquest dolços que si em permitiu els comentaris eren boníssims. 

Els ingredients que

necessitem són:

 

- 1 rotllo de pasta de full Estirat de UNS 600 grs.
- 500 cc. d'Aigua.
- 750 grs. de Sucre.
- 3 cullerades de mel.
- Unes gotes de llimona.

I la seva elaboració és:
Tallar la pasta fullada en quadrats de 5 x 5 centímetres i amb un descortxador de pomes o un altre estri similar, fem un forat al mig de cada quadrat. Col·locar a la placa del forn els quadrats, folrada de paper d'enfornar i coure a un 190ºC fins que estiguin daurats i secs.

En una cassola posar l'aigua amb la sucre, la mel i les gotes de llimona i portar-la al foci esperar a que bulli uns minuts, llavors i submergint, les pastes fullades ja cuits, en aquestalmívar calent, deixant-los uns minuts. Per a cada cara fins que estiguin ben humits i els dipositem en una safata. Al dia següent ja les podrem consumir.

    

 

Aquí teniu un enllaç que us ensenya com fer els dolços d'Astorga:

 

 http://www.youtube.com/watch?v=-c_SrxH1grU

El perquè de les paraules

Mots patrimonials i cultismes

Com tots sabem el català prové del llatí.
Es diferencien dos grans grups de mots:

*Mots patrimonials o populars: provenen de paraules llatines que han evolucionat fins convertir-se en paraules catalanes. Constitueixen la característica pròpia de la nostra llengua i la fa diferent de les altres llengües romàniques.

*Cultismes o mots manllevats: del llatí culte que, sobretot a partit de l'edat mitjana es van introduïr en la llengua catalana per omplir buits lèxics. Aquests cultismes han estat adaptats al català sense canvis fonètics o amb simples alteracions per evitar que semblin mots estrangers.

Existeixen els semicultismes, on hi ha una evolució fonètica parcial.
També podem trobar els al·lòtrops o doblets, que provenen d'una mateixa arrel llatina i surten un mot patrimonial i un cultisme.

EXEMPLES:
canonicu(m)=> canonge (mot patrimonial)=> canònic (cultisme)
oculum(m)=> ull (mot patrimonial)=> oculista (cultisme)
espiscopu(m)=> bisbe (mot patrimonial)=> episcopat (cultisme)
collocare=>colgar (mot patrimonial)=> col·locar (cultisme)
annuu(m)=> anyal (mot patrimonial) => anual (cultisme)
copula(m)=>cobla(mot patrimonial) => còpula(cultisme)







ANDREA SEGURA / LUIS GÓMEZ 1r BATX

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

Mots patrimonials i cultismes

Tot el vocabulari i les paraules catalanes provenen de la llengua mare, el LLATÍ. Hi diferenciem dos grans grups:

a) Mots patrimonials o populars: Provenen del llatí i a través de petites variacions es convertiren en paraules catalanes. Aquest grup de paraules prové del llatí popular, i és diferenciat de les altres llengües romàniques.

Exemples:

Miraculu(m) --> Cobla

Labiu(m) --> Malesa

Malitia(m) --> Llavi

Regula(m) --> Canonge

Axilla(m) --> Axiella

Sedes(m) --> Cadira

b) Cultismes: Manllevats del llatí culte, que a partir de l'Edat Mitjana s'introduiren en la llengua catalana per completar el lèxic català. La seva estructura fonètica (l'entonació de les paraules) va ser introduïda al català amb lleugers canvis, per tal d'evitar que semblessin mots estrangers.

Exemples:

Miraculu (m) --> Regular

Labiu (m) --> Miraculós

Malitia (m) --> Còpula

Regula (m) --> Malícia

Axilla (m) --> Múscul

Sedes (m) -->; Directe

Trobem també semicultismes, que han patit una petita evolució fonètica.

Ex: saeculu(m) >> Segle

Trobem un altre grup de mots anometats Al·lòtrops o doblets: On la paraula prové de la mateixa arrel llatina, però l'una és culta, i l'altra popular (arrel).

Ex: collocare > colgar (mot patrimonial) i col·locar (cultisme).

Malitia -> Llavi

Sedes -> Cadira

JUDITH ROLDAN I MARVIN SÀNCHEZ / 1er Bachillerat

El perquè de les paraules

MOTS PATRIMONIALS I CULTISMES


La majoria de les aportacions al vocabulari català provenen del llatí.Es poden diferenciar dos grans grups de mots :

a)Mots patrimonials o populars : provenen de paraules llatines que s'han transformat fins convertir-se al català .aquestes paraules tenen el seu origen al llatí popular ,constitueixen caracteristiques de la nostre llengua i es pot diferenciar de les altres llengues romàniques .

b)Cultismes : provenen del llatí culte a partir de la Edat Mitjana ,es van introduir pero omplir buits lèxics . Van ser adaptats sense cap canvi fonètic ,alteracions per evitar que semblessin a mots estrangers .

Els semicultismes es poden veure uan evolució fonètica parcial .

Els al.lòtrops o doblets provenen d'una arrel llatina però un per evolució popular i l'altre per adaptació culta .

Per exemple : ignorare -> enyorar(mot patrimonial) i ignorar (cultisme)
radiu -> raig(mot patrimonial) i radi (cultisme)
organu -> orgue(mot patrimonial) i òrgan (cultisme)
articulu -> artell(mot patrimonial) i article(cultisme)
spatula -> espatlla(mot patrimonial) i espatula (cultisme)





elena i jéssica

YO NO QUIERO PROBLEMAS!

FRAGMENT DE LA CANÇÓ!

...perdona lo que dije

y no quise decir

pensaste que mentia

y tal vez te menti

perdona las escusas

por aliarme con la musa

y nunca tener tiempo para ti

es cierto que viví

sumido en el ayer...

Aquesta cançó parla sobre les muses, les muses son les divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i la música, filles de Zeus i Mnemosine. El número de Muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent.

ROOOSA!

Gratulatione!

felix dies:)

Suplicis

El suplici és l'acte de causar dany físic o psicològic ja sigui per mitjà de màquines, artefactes o sense.

El suplici de sisifo: Tractava en empeyar una roca muntanya a d'alt i després tirarla montanya a baix i tornar a pujar la roca, aixi eternament.

Tantalo: Consistia en deixar a la victima dins l'aigüa i cada cop que volia veure aigua, el nivell de l'aigua baixava perque no pogues veure aigüa i aixi eternament.

Ixión: Tractava en lligar a la victima a una roda i donar-li voltes.

Olimpiades Bacus

Bacus (en grec) o Dionís era el déu del vi i la vegetació. Era fill de Zeus i la mortal Sèmele. Va ensenyar als mortals a conrear la vinya i a fer el vi.

Seguint la tradició ell moria cada hivern i tornava a néixer a la primavera. Per honorar el déu es feien diverses festes on es duien a terme diverses actuacions dramàtiques.

El més important d'aquests era: les grans Dionisíaques que es feia a Atenes durant cinc dies de la primavera.

VENUS DEL ESPEJO

És un quadre de Diego Velázquez. Actualment es troba a la National Gallery de Londres.

L'obra, pintada segurament durant la seva estada a Itàlia (1649-1651), representa la deesa Venus (Afrodita) en una pose eròtica, estirada sobre un llit mirant-se en un mirall que sosté el déu Cupido.

En aquesta pintura Velázquez no tracta la figura de Venus com una deesa, simplement, com una dona.

LA FRAGUA DE VULCANO

Aquesta pintura narra el moment en que Apol·lo anuncia a Vulcà (Hefest) l'adulteri de la seva dona Venus (Afrodita) amb Mart (Ares) per qui està frojant una armadura.

És un quadre de Diego Velázquez de l'any 1630, conservada encara al Museo del Prado des de 1819.

DIEGO VELÁZQUEZ

EL TRIUNFO DE BACO

És una pintura de Velázquez, conservada en el Museo del Prado desde 1819. És coneguda popularment com Los borrachos.

El quadre el va pintar poc després d'arribar a Madrid, poc abans dels seu primer viatge a Itàlia. A la capital, Velázquez va poder contemplar la col·lecció de pintura italiana del rei i va quedar impressionat pels quadres de despullats que tenia la col·lecció.

El quadre descriu una escena on apareix el déu Baco (Dionís) que està coronant amb una corona de fulles d'heura un dels borratxos que l'envolten. En aquesta pintura es representa a Baco com el déu que regala vi als homes i que per tant els allibera de manera temporal dels seus problemes.

Homer Simpson, Ulises

Els simpsons una sèrie de dibuixos animats de molt d'exit, en aquet capítol el protagonista, Homer Simpson, és Ulises un heroi que va guanyar als troians, casat amb Penelope una dama presiosa i que es conegut per a conseguir escoltar el cant de les sirenes sense tornar-se boig com tots el altres mariners que ho havien intentat, això nomès són cuatre pinzellades del que podreu veure al episodi que us he posat:

Una petita imatge de Homer, fent de Ulises a l'episodi

http://www.simpsonizados.com/es-283-13x14-El-viejo-y-el-amar.html

No nomès fan històries relacionades amb el seu ambient també han fet moltes històries relacionades amb molts altres temes, festes, històries tradicionals, col·legi, amor..

En aquesta imatge podem observar a Afrodita, també anomenada Venus, sortint de la seva famosa petxina

veni, vidi, VINÇON

 Vinçon és una empresa dedicada a la venda de productes de disseny contemporani per  a la llar. 

Actualment compta amb una botiga a Barcelona i una altre de virtual a vincon.com i aquest és  un dels seus dissenys per a les bosses de paper.

Però quina relació té en nom d´aquesta bossa amb els clàssics??

Qui ho va dir??

Quan??

A veure qui és el primer en desxifrar l´enigma....

Herèncuia clàssica

Creençes i supersticions de sempre

La superstició és l'atribució d'una força sobrenatural a alguna cosa que no posseeix aquesta qualitat.

La definició de superstició és suspectiva. Prové de dos ètims llatins i significa ''estar per sobre''. Parlaven de la superstició en front la religio, la supersticions responien a mes d'un sentiment personal i privat .

Un dels pobles que més supersticions tenien era el romà. Els romans estaven convençuts que els déus els avisarien i els feien estar a l'aguait mitjançant presagis.

Entre els Romans eren mal presagi que un gos negre entrés a la casa ,que una serp travessés e`l pati ,que una rata fes un forat en un sac de farina,que un corb espicasses l'estatua d'algun déu ,l'aparició d'un mussol o un àguila ...tot aixo comportava desgracies .

les abelles simbolitzaven la benevolència dels déus i la bona sort .

Els Romans temien el mal d'ull i procuraven desviar-lo amb amulets .quan naixia un nen se li penjava al coll una capsa amb amulets per protegir-lo dels mals durant la infància .

evitaven casar-se en certs dies i en certs mesos .el numero 13 desde l'antiguitat ja ha estat objecte de mals presagis .

també procuraven no pasar el llindar d'una casa amb el peu esquerre ,que era de mal averany que algú se li escapes un esternut a taula .

Els Romans tenien moltes creences sobre l'exsistència d'essers extranys i malèfics .es volia que els nens i les nenes fossin obedients ,se'ls espantava amb l'amenaça que se'ls emportaria una làmia ,el precent de l'home del sac .moltes persones vivien atemorides per l'aparició d'homes llop,que rondaven de nit i es menjaven el nas .

l'existència fantàstica de les bruixes en aquella època harpies , mostres imaginaris alats , d'aspecte repulsiu que raptaven els infants i les ànimes dels difunts .

Elena i Jéssica