HERÈNCIA CLÀSSICA

Creences i supersticions de sempre

Superstició és donar una força sobrenatural a alguna cosa que per ell mateix no té.

Superstició prové de dos ètims llatins (paraules o arrels llatines), super i stare que signifiquen "estar per sobre".

Sempre hi ha hagut supersticions en totes les civilitzacions; fins i tot en el temps de l'homo sapiens, pero el poble romà sempre ha sigut el més supersticiós.

Aquests estaven convençuts de que mitjançant presagis (senyals que anuncien esdeveniments al futur) els Déus els avisaven.

Alguns d'aquests presagis eren:

-Que un gos negre entrés a casa

-Que una serp travessés el pati

-Que una rata fes un forat en un sac de farina

-Un corb picant l'escultura d'alguna divinitat

-L'aparició d'un corb, àguila..

Actualment, encara tenim alguns d'aquests presagis, com per exemple:

-Encreuar-nos amb un gat negre

-Veure com vola un corb es diu que anuncia una mort

-Una serp al pati

-Una rata fent un forat a un sac de farina

En canvi, les abelles sempre han simbolitzat la bona sort.

En la tradició cristiana l'abella representa a Crist, perque s'associen els tres mesos que les abelles estan tancades en els "nius" fets pels apicultors amb els tres dies que Crist va trigar a ressuscitar.

Els romans també temien al mal d'ull, i per evitar-lo tenien amulets.

Quan neixia un infant li penjaven al coll una capseta amb amulets per protegir-lo del mal d'ull.

Evitaven casar-se en cert dies i mesos, no passar la porta d'una casa amb el peu esquerre...

Tambe creien en l'existencia d'éssers estranys i malèfics com làmia (ésser que devorava vives les criatures), el precedent de l'home del sac, homes llop, bruixes, harpies (monstre imaginari que raptava els infants i les ànimes dels difunts).

HERÈNCIA CLÀSSICA

Creences i supersticions de sempre

Una superstició és l'atribució d'una força sobrenatural, inhumana, a algú o alguna cosa, que per la seva condició, no posseix aquesta qualitat.

No s'ha de confondre amb presagi que és una senyal que anuncia un esdeveniment futur.

La paraula superstitio prové etimològicament de dos ètims llatins (super i stare), que té com a significat 'estar per sobre'.

Els romans usaven el mot superstitio en l'ambient religiós, i que, a la vegada tenia relació amb les creences vàlides,donades de l'Estat.

Superstició estaria més relacionat, però, a un sentiment personal i privat.

Fins i tot en temps de l'Homo Sapiens (fa uns 25.000 anys) ja hi havia supersticions.

-El poble que més n'ha tingut, era Roma; ja que creien que els seus Déus els protegien i els avisaven d'algun esdeveniment futur amb els presagis.

Actualment nosaltres tenim mal presagis com, per exemple:

- Si se'ns creu un gat negre tindrem mala sort

- Que una serp se'ns travessi el pati

- Que una rata fagi un forat en un sac de farina

- Observar el vol dels corbs indica la mort...

Doncs els Romans també en tenien (alguns exemples comportaven desgràcies)

- Com que un gos negre entrés a casa seva

-Un corb negre piqués les estàtutes de les divinitats...

-Però... les abelles sempre han simbolitzat la benevolència i la bona sort dels déus.

De les Lemúria al Halloween ...

Les Lemúria eren les festes que se celebraven els dies 9, 11 i 13 de maig (dies nefastos) per conjurar als lèmurs, esperits dels morts. Es confonien amb els manes, esperits benèfics i sobretot amb les larves, esperits malèfics.

Segons Ovidi Fasti V 419-492 el ritual era així:

A mitjanit el pater famílies s'aixecava i fent el gest apotropaico d'introduir el polze entre els altres (fer la "higa", gest obscè encara vigent) anava descalç a una font, on es rentava les mans. Després feia una volta per la casa i anava llançant a la seva esquena unes faves negres mentre pronunciava "Tiro  aquestes faves i per elles em salvo  a mi i als meus". Deia nou vegades sense mirar cap enrere, ja que els lèmurs anaven recollint les faves. Finalment es rentava de nou les mans i colpejava un objecte de bronze repetint nou vegades "Manes dels meus avantpassats, sortiu d'aquí".
Llavors ja podia mirar cap enrere ja que els lèmurs satisfets s'havien marxat.

Ovidi relaciona aquesta festa amb Ròmul qui la va instituir per aplacar el espítitu del seu germà Rem. Així la festa es cridaria Remuria i d'aquí passaria a Lemuria.

A les faves se'ls atribuïa un caràcter fúnebre i s'usaven en rituals màgics relacionats amb el món subterrani, per exemple en les festes de les Feralia, en què la bruixa que realitzava el sacrifici a Tàcita es ficava a la boca set faves negres ( Ovidi Fasti II 571-582) i en les de Carna, l'1 de juny, dia que comunament es deia kalendae fabariae. (Ov. Fasti VI-169-182).
 
Evolució posterior:
Durant la persecució de l'emperador Dioclecià va haver tantes morts que no es podien commemorar totes una per una. Així va sorgir la necessitat d'organitzar una festa comuna que pogués rememorar a tots. El 13 de maig de l'any 609 el Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó d'Agripa (dedicat als déus romans). Potser es va triar aquest dia per substituir les festes paganes de les Lemuria que se celebraven els dies 9, 11 i 13. Després Gregori III (731-741) la va transferir a l'1 de novembre. La celebració de Tots Sants va passar de festa local a Roma i d'alguna església particular festa general, escampant ràpidament per tot Europa.

I com a festa major que era requeria una vigília, precisament el 31 d'octubre, la nit dels morts dels antics celtes. El canvi de data s'origina per la conversió al cristianisme de pobles de tradició pagana que no volien perdre les seves festes i costums. Aquesta vigília es va  anomenar All Hallow 's Even (Vigília de Tots Sants) i amb el pas del temps la seva importància va anar creixent i la seva pronunciació va ser canviant fins a acabar en el que avui coneixem com Halloween.

Herois i monstres.

                                                                        Hèracles


Es tracta del més cèlebre dels herois grecs fill de Zeus i Alcmena. La seva extraordinària força és el principal dels seus atributs, però també ho són el coratge.
Abunden els relats mitològics sobre ell, els més famosos dels quals són Els dotze treballs d' Hèracles que s'els va manar Euristeu i el més famós va ser matar a l'Hidra. Així que va anar cap als seus adversaris, el monstre exhala el seu alè mortífer. Hèracles està encantat, gairebé desmaia. Però continua avançant, en direcció del cap central. Al final d'un gran combat aconsegueix tallar-la, i per evitar que es desenvolupi una altra vegada, convertint-se en una altra Hidra, Hèrcules la enterra en una vall profunda i li col · loca sobre una enorme roca.
      Després, Hèrcules va arrencar els caps restants del monstre i demana a el seu cosí que cremés el bosc veí. Amb els arbres fets brases, crema la ferida dels caps tallats, perquè els teixits no es reconstitueixin mai.

Herois i monstres

Era un heroi, rei de Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Venus, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. Ulises fou obligat a anar a la guerra de Troia amb les seves tropes. Va participar a la guerra lluitant amb els Aqueus contra els Troians. Va acompanyar Aquil·les en diferents expedicions a ciutats veïnes de Troia. Cap al final de la guerra, se li va acudir l'estratègia que finalment donaria la victòria als aqueus. Aquesta consistia en construir un enorme cavall de fusta buit per dins. A l'interior del cavall s'hi van amagar uns quants guerrers aqueus i es va deixar a les portes de Troia. Mentrestant, els aqueus anunciaven que desistien de prendre Troia i simulaven la seva partida. Un cop els aqueus van haver marxat, els troians, sense sospitar l'engany, van entrar el cavall a la ciutat. A la nit, els guerrers aqueus van sortir de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat. Al mateix moment, l'exèrcit aqueu va tornar i la ciutat va ser presa. Durant la tornada a la seva pàtria que va durar vint anys, va estar ple de perills i aventures, una d' elles la de les sirenes, les quals atreien els mariners amb els seus cants i els feien naufragar, aleshores Ulisses va manar que es possesín taps de cera per a no escoltar el cant de les sirenes, però Ulisses va ser molt valent i va ordenar que el lliguessin al pal del vaixell i les va poder escoltar sense tornar-se boig. 

ULISES

Herois i monstres

BEL·LEROFRONT

Bel·lerofront era un heroï grec fill de Glaucos, rei de Corint i d'Eurímede.

La reina Estenebea es va enamorar de Bel·lerofront, i li va demanar de ser amants, aleshores Bel·lerofront li va dir que no, la reina es va enfadar perquè l'havia rebutjat i es va inventar que ell havia volgut abusar d'ella i li va dir al seu marit, així va ser com el rei volia que matessin a Bel·lerofront. Bel·lerofront era un missatger, aleshores el rei li va donar una carta perquè la portés a un altre palau i en aquesta carta deia "mateu al missatger". Iòbates, el rei que va rebre la carta, no el va voler matar, però va decidir que l'enviaria a fer missions molt difícils per tal de que morís fent-les. Una de les missions que li va encomanar va ser anar a matar Quimera, una bèstia monstruosa. Per fer-ho Atena li va deixar el cavall volador, el Pegàs i així es va poder acostar-se al monstre des de l'aire i traspassar-lo amb les seves fletxes. Iòbates entenent que els deus el protegien, li concedí la mà de la seva filla Filònoe.

HEROIS I MONSTRES

Èdip va ser un heroi. Fill de Laios i Iocasta.

Quan va nèixer Èdip, el seu pare va anar a l'Oracle, i li va dir que de gran el seu fill el mataria. Laios, va abandonar al seu fill. I un pastor del poble del costat el va trobar, i se'l va emportar, li ensenyà al rei, i aquest se'l quedà i el va educar i cuidar. Quan va ser gran, Èdip va anar a l'oracle i li va dir que aquests no eren els seus pares, si no que eren els reis de Tebes. Èdip va voler anar a Tebes i pel camí es trobà a un vell, aquests es van discutir, i Èdip el va matar. Quan va arribar a l'entrada de Tebes, va trobar-se a l'esfinx, i aquest li va fer resoldre l'enigma:

- "Quin es l'animal que al matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?"

- "L'home. Quan neix, va a quatre grapes; quan és adult amb dos peus, i quan és vell va amb bastó"

Èdip va esbrinar l'enigma, i l'Esfinx es va suïcidar.

Quan Èdip va entrar al poble va conèixer a la reina, que està vidua de feia poc i com a recompensa es van casar, i van tenir quatre fills i tot això sense saber que eren mare i fill.

Herois i Monstres

Perseu

És un semideu fill de Dánae y Zeus, La bellesa de Dánae va fer que Polidectes també caigués enamorat d'ella. Pensant que el jove Perseu podia ser un estorb va intentar lliurar-se d'ell mitjançant una estratagema. Aquesta consistia a fer creure a tothom que pretenia conquerir la princesa Hipodámia. Polidectes va demanar als habitants de l'illa que li lliuressin un cavall cadascun com present per poder oferir com regal a la princesa. Al no tenir cap cavall que oferir-li, Perseu li va prometre portar-li el cap de Medusa, una de les tres Gorgones que podia convertir en pedra als homes només amb la seva mirada.Polidectes va acceptar satisfet l'oferiment, pensant que la missió era un suïcidi i el jove mai tornaria. No obstant això, Zeus va decidir ajudar al seu fill pel que ha demanat als déus Atenea i Hermes van dir que li prestessin la seva ajuda. Hermes li va donar una falç d'acer amb la qual poder tallar el cap de Medusa mentre que Atenea li va regalar un brillant escut i li va aconsellar sebre les tasques que hauria de realitzar.

Herois i Monstres

TESEU

Teseu (en grec Θησεύς) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu i d'Etra. Anys abans, Egeu havia mort Androjeu, fill de M inos (el rei de Creta), ja que sospitava que planejava una rebel·lió contra ell. Minos va viatjar a Atenes per a trobar el culpable de la mort del seu fill i, en no trobar-lo, assolà tota la regió i imposà un tribut especial a Atenes: cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Quan arribà l'hora de satisfer el tribut per tercer cop, els atenencs començaren a murmurar contra Egeu, de manera que Teseu s'oferí voluntari per anar a Creta. En partir, el vaixell de Teseu rebé dues veles: una blanca per si Teseu aconseguia matar el Minotaure, i una negra per si l'aventura no acabava bé.

En arribar a Creta, Teseu proposà a Minos que si aconseguia matar el monstre, els catorze joves quedarien lliures i Atenes exempta del tribut, cosa que Minos acceptà. Ariadna, filla de Minos, s'havia enamorat de Teseu i, a canvi de la promesa que es casaria amb ella i la trauria de Creta, es decidí a ajudar-lo. Li donà un cabdell de fil que li havia donat l'inventor Dèdal (constructor del Laberint) per a que, després de matar el Minotaure, pogués sortir del Laberint on estava tancat el monstre.

Després de matar el Minotaure en un combat cos a cos (ja que els joves havien d'entrar desarmats al Laberint), Teseu aconseguí sortir del Laberint gràcies al cabdell d'Ariadna, i fugí amb ella i els altres joves. En una parada a l'illa de Naxos, Teseu abandonà Ariadna, que en aquell moment estava dormint, i que més tard la va trobà Dionís i és van casar.

Vols aprendre llatí en 5 minuts?

Escolta RAC 1 i fes un mini-curs intensiu de llatí XD

La pel.lícula de la SetmanaTROIA

DIVENDRES A LES 22.00H A TV3

LES METAMORFOSIS DE ZEUS

Zeus i Europa

Europa, va ser una famosa princesa Fenícia, filla d'Agernor i Telefassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix.

Un dia, mentre Europa collia flors Zeus la va veure i es va enamorar perdudament d'ella. Aleshores Zeus es va transformar en un brau blanc i s'hi va apropar. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s'hi va acostar per acariciar-lo. Aleshores el brau la va fer muntar al seu damunt i va fugir al mar. Finalment la va retornar a la platja però en compte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà el déu li va rebel·lar la seva identitat, van fer l'amor i li va pessigar els pits.

De la seva unió van néixer: Minos, Radamant i Sarpedó

El rapte d'Europa i la fugida cap a creta inspirà el nom del continent europeu.

Zeus i Dànae

Dànae era la princesa d'Argos, filla d'Acrisi i d'Eurídice. El seu pare, Acrisi la va tancar en una torre per temor a l'oracle, segons el qual un nét seu el mataria; però Zeus va entrar en la torre transformat en una pluja d'or. D'aquesta unió va néixer Perseu. Acrisi, veient que tindria el nét fatídic, ficà la mare i el fill en una barqueta i els deixà a la deriva al mig del mar; però el corrent els portà a l'illa de Sèrifos, on foren acollits pel pastor Dictis. Perseu va ser un heroi per haver matat a Medusa i haver alliberat a Andròmeda amb qui es va casar.

Zeus i Cal·listo

Cal·listo fou una heroïna, filla de Licànon.

Es posà al servei d'Àrtemis com a ninfa caçadora. Zeus se n'enamorà i, obtindre-la, adoptà la figura d'Àrtemis. D'aquesta unió va néixer Arcas. Fou transformada en óssa per Àrtemis, com a càstig per no haver guardat el vot de castedat, o bé per Hera, que es venjava així d'una amant del marit.

Zeus i Alcmena

Va ser mare d'Hèracles amb Zeus, qui va adoptar l'aparença del seu marit durant l'absència d'aquest,i mare de Ificles amb Amfitrió. Quan Alcmena estava embarassada d'Hèracles, Hera, la gelosa esposa de Zeus, va intentar evitar que aquest naixés. Els seus plans van ser frustrats per Galantis, la serventa d'Alcmena,qui va dir a Hera que ja havia portat el nen al món. Hera la va transformar en una mostela.
Alcmena era considerada una avantpassada dels heráclidas, i adorada a Tebes i Atenes.

Zeus i Leda

Leda, era filla de Testi i esposa de Tindáreo d'Esparta, una de les donzelles seduïdes per Zeus. Quan caminava al costat del riu Eurotas, se li va presentar el rei dels déus Zeus transformat en cigne i fingint ser perseguit per un àguila, es va posaren ella. Aquesta mateixa nit va jeure amb Tindáreo. Com a conseqüència, va posardos ous dels quals van néixer quatre fill Helena de Troia, Pólux (immortals, presumits fills de Zeus) i Clitemnestra i Castor (mortals, suposats fills de Tindáreo).No obstant això, es considera Pólux i a Castor bessons, coneguts com els Dioscuros.

HADES per als grecs i PLUTÓ per als romans.

Com que és un dels grans deus (el del Tàrtar o inframón), el diferenciarem dels seus germans en les representacions perquè sempre o gairebé sempre va acompanyat d’un gran gos amb tres caps. Aquest rep el nom de Cerbero.

A més del gos el distingirem per portar uns cabells llargs i mal pentinats, una barba frondosa, una corona i un ceptre; generalment es tractarà d’una forca amb dues puntes (el seu germà Posidó, o Neptú per la mitologia romana, en porta una de tres puntes. També coneguda com a trident).

Normalment aquets atributs són comuns entre representacions de reis, deus importants, etc...

En aquest cas la imatge és treta d’un videojoc. Per saber fins a quin punt a influït la mitologia grega i romana.

Com el poden veure representat?

Gairebé sempre es representat en solitari. Però amb Bernini, Rembrandt i altres artistes de l’Edat Moderna, comencem a veure’l en acció. Sobre tot es representa l’acte del rap de Persefone, que li va obligar a casar-se amb ell.

Exemple d’una de les representacions del rapte de Persefone.

CRONOS per als grecs i SATURN per als romans.

Com el podem veure a moltes representacions artistiques ho pinten d’un home vell amb una falç i amb una “Guadaña” i amb una esfera erniler que representa l ‘univers.

Com el poden veure?

A les diferents representacions el podem veura amb Gea quan va castrar al seu pare Urà i llençant els testicles un al mar i unaltre a la terra. Del testicle que va caure a la terra van neixer els Titans i les Titanides, els Ciclops, i els Hecatonquirs, i del testicle que va caure al mar van neixer les Ninfes i Afrodita.

També el podem veure representat devorant als seus fills (12 Olimpics). Aquesta representacio la va pintar Rubens i Goya en Jon.

 

Fins i tot els Simpsons tenen relació amb els grecs.

Els exèrcits de grecia i els de Troya, preparen la guerra de Troya, al S. XII a.C. Mentrestant, els deus es reuneixen per decidir el destí dels humans i pensar si els hi permetrien arribar a un acord o deixar que els dos exercits acabin destruits i amb això, tota la civilització. Atribuit al escriptor clàssic Homero.
En molts països del món, sobretot a sud-amèrica, al protagonista dels Simpsons, enlloc de dir-li Homer, li diuen Homero.

Constel·lacions.

Andromeda és una de les moltes constel·lacions amb noms de déus romans i grecs.
N'hi ha moltissimes més com per exemple: Osiris, Orion, Capricornus, Hèrcules, Pegasus, Perseus, Taurus, etc.

És el llatí una llengua morta?? n´estàs segur...

Mireu aquest enllaç i veureu, com diu el noi,  que no parlem català o castellà sino un llatí malparlat... :P

SACA LA LENGUA!!!!!


http://www.rtve.es/alacarta/videos/saca-la-lengua/saca-lengua-08-10-11/1218586/