Avui hem vist una obra de teatre al centre. Ahora Mismitos ens ha agradat molt, tant que ens hem fet una foto amb l´Antonio!
5.12.13
Calendari Egipci i Babilònic.
a)Com calculaven el temps els egipcis? I els babilònics?
b)Com contaven els dies, mesos i anys egipcis i babilònics?
c) Quants mesos tenia el seu calendari? Com anomenaven als mesos egipcis i babilònics? Per què?
El calendari egipci sorgeix a principis del tercer mil · lenni abans de Crist i és el primer calendari solar conegut de la Història. El papir Rhind és el primer text egipci que esmenta els 365 dies de l'any civil egipci. Estava dividit en 12 mesos de 30 dies cadascun, organitzats en tres períodes de 10 dies. Al final de l'últim mes de cada any s'afegien els cinc dies (epagómenos) que faltaven per completar l'any solar, dedicats a diversos déus egipcis.
Dividien l´any segons les estacions:
El primitiu calendari babilònic va ser del tipus lunar. Al principi, l'any babilònic estava constituït per 12 mesos de 30 dies, és a dir, que tenia gairebé 5 dies i 1/4 menys. Al cap d'alguns anys, el «mes de llaurar», per exemple, no s'ajustava a aquest feina agrícola. Posteriorment es van escurçar alguns mesos per acomodar més exactament el calendari a l'aparició regular de la Lluna nova. Aquesta mesura va desajustar encara més el calendari amb les estacions. Els babilonis van resoldre posteriorment aquesta dificultat intercalant un nou mes d'acord amb un cicle determinat.
En l'era babilònica, trobem quatre mesos en el calendari que s'identifiquen pel seu nom:
El primer mes (Nissan): Aviv1
El segon mes (Iyar): Ziv2
El setè mes (Tishrei): Eitanim 3
El vuitè mes (Jeshván): Bul 4
Els altres mesos són només coneguts pel seu lloc en el calendari, per exemple, el tercer mes, el quart mes, a partir del primer mes ...
Sergi, Jordi i Paula*
Calendari grec.
a)Com calculaven el temps els grecs?
L'any comptava així amb 354 dies deixant un marge d'onze dies de diferència respecte de l'any solar.
b)Com contaven els dies, mesos i anys ?
El calendari grec, del tipus lunisolar, copiat dels babilonis, constava de 12 mesos de 29 i 30 dies alternativament. A aquest any de 354 dies se li afegia un nou mes cada tercer, sisè i vuitè any.
c)Quants mesos tenia el seu calendari? Com anomenaven als mesos ? Per què?
El nom dels mesos està relacionat amb festes religioses, les quals, en general, estaven al seu torn lligades amb cicles agrícoles.
|
 * |
| Jose, Manel i Pau* |
Calendari Julià
a)Qui va manar fer-lo? Per què?Per què s' anomena Julià?
Juli César va establir aquest nou calendari que va entrar en vigor l'1 de gener de l'any 45 a. de J.C. Un any abans de morir assassinat. El Calendari Julià va servir per corregir els errors del calendari Julià primitiu, i proporcionar a tot l'imperi els aventatges d'un calendari uniforme. S'anomena 'Calendari Julià' perque el seu creador és Julio Cèsar. Arnau i Adriana.
b)Com hi contaven els dies, mesos i anys ?
Per ajustar el calendari a les estacions es van ampliar a 15 els mesos de l'any 46 a. de J.C., amb una durada de 445 dies. Aquesta addició va ser necessària per corregir el retard de tres mesos que s'havia acumulat en relació amb l'any tròpic. Es basava en l'any egipci de 365 1/4 dies. Cada quatre anys s'intercalava un dia (aquest és l'origen dels anys de traspàs) i l'any es va dividir en 12 mesos de desigual durada, ja que 365 no és divisible per 12.
c)Quants mesos tenia el seu calendari? Com anomenaven als mesos ? Per què?
El calendari Julià tenia 15 mesos. Eren:
GENER: Ianarus. El nom procedeix de Janus, el déu romà de les portes i els començaments. Gener era l'onzè mes de l'any en l'antic calendari romà, encara que al segle I aC, amb la reforma de Juli Cèsar que va establir el Calendari Juliano, va passar a ser considerat com el primer mes.
FEBRER: Februarius. El nom procedeix de la paraula llatina februa, que es referia als festivals de la purificació celebrats a l'antiga Roma durant aquest mes.
MARÇ: Martius. Per als romans, que van nombrar aquest mes en honor del déu de la guerra, Mart, era el primer de l'any.
ABRIL: Aprilis. Els romans van donar a aquest mes el nom d'abril, derivat de aperire ("obrir"), probablement perquè és l'estació en la qual comencen a obrir-se les flors.
MAIG: Maius. Era el tercer mes en l'antic calendari romà i tradicionalment s'accepta que deu el seu nom a Maia, la deessa romana de la primavera i els cultius.
JUNY: Iunius. L'etimologia del nom és dubtosa. Diferents autoritats deriven el nom de la deessa romana Juno, la deessa del matrimoni, o del nom d'un clan romà, Junius.
JULIOL: Quíntilis. Era el cinquè mes de l'any en el calendari romà primitiu i per això va ser anomenat Quintilis, o cinquè mes, pels romans. Va ser el mes en què va néixer Juli Cèsar, i en el 44 aC, any del seu assassinat, el mes va rebre el nom de juliol en el seu honor.
AGOST (Sextilis): va ser originalment anomenat Sextilis (en llatí, sextus, 'sisè'). Se li va donar el nom actual en honor del primer dels emperadors romans, César Octavi August.
SETEMBRE: September. Era el setè mes del calendari romà i pren el seu nom de la paraula llatina septem, set.
OCTUBRE (October): Octubre era el vuitè mes de l'antic calendari romà, tal com el seu nom, octubre (en llatí octo, vuit), posa de manifest.
NOVEMBRE: November. Entre els romans era el novè mes de l'any (en llatí, novem).
DESEMBRE: December. Desembre era el desè mes (en llatí, decem, 'deu') en el calendari romà.
Caleondari Gregorià
A) Qui va manar fer-lo? Per què? Per que s'anomena Georgià?
El Papa Gregorio XIII, un antic emperador romà. Per què volia que tots els cristians celebressin la pasqua.
B) Com hi contaven els dies, mesos i anys? El contaven per les estacions del any.
C) Quants mesos tenia el seu calendari? Com anomenaven als mesos? Per què?
El calendari gregorià estava compost per 7 mesos de 31 dies , 4 mesos de 30 dies i 1 mes de 28 o 29 dies.
Els mesos els anomenaven: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre,
novembre, decembre. S'anomenen així perquè deriven del nostre calendari i Setembre, octubre novembre i decembre anaven junts perquè abans només havia aquells mesos. Gener, febrer, març, abril es van afegir després.
Gener: Procedeix del deu romà Jano, el deu de les portes i dels començaments. El seu símbol era un deu amb dos cares, mirant a l'Est i a l'Oest.
Febrer: Procedeix del nom Februa en las Lupercales(el festival de purificació en l'antiga Roma).
Març: El seu nom ve del llatí Martius(vol dir Mart, deu de la guerra y molt important pel romans).
Abril:Deriva del llatí "Aprilis" que a la vegada prové de "Aprire"(obrir) perquè a Roma comença a desenvolupar-se la vegetació.
Maig:Del llatí"Maius" que deriva d'una deesa romana anomenada Maia.
Juny: Prové de "Iunius". Es dedicat a la eesa Juno, protectora de la dona i deesa de l'hogar.
Juliol:Ve de "Iulius" en honor a Julio César. Abans de que ell modificara aquest calendari aquest mes s'anomenava "quintilis", per ser el cinquè després de març.
Agost: Del llatí "Augustus" en honor a l'emperador Augusto. En l'antic calendari romà aquest mes s'anomenava "sextilis" perquè era el sisè després de març.
Setembre: Deriva del llatí "September" per ser el setè mes després de març.
Octubre: Ve "d'October" per ser el vuitè mes de l'antic calendari romà.
Novembre: Ve del llatí "November" per ser el novè mes de l'antic calendari romà.
Desembre: Ve del llatí "december" per ser el desè mes en l'antic calendari romà el qual el van posar sota la tauleta de Vesta, deesa del foc de l'hogar.
D) De quin tipus era aquest calendari?
Es luni-solar.
E) Prové d'aquest calendari el nostre? Si
Candela, Carla, Meritxell i David
4.12.13
Història del calendari
Un calendari és un sistea de messura del temps
establert per la societat per a la necesitat de la vida civil, amb la divisió per conveniencia del tempsen certs intervalscom són els dies, el mesos i anys. Les divisions dels calendaris es basen en els movinents de la Terra i la seva consecuencia, que son les aparicions regulars del Sol i la Lluna.
b)Com calculaven el temps antigament? (prehistòria fins el primer calendari escrit)
Prehistòricament es fixaven en el dia que anava passant , per les aparicións regulars del Sol i la lluna. Pel mati calculaven el temps que anava passant mirant el Sol per saber quant durava la matinada. Per la nit es fixaven el les posición de les estrelles del cel.
En observar la Lluna, és fàcil comprovar que cada 29 dies i mig (en nombres rodons, cada 30 dies), hi ha lluna plena. A aquest període el van anomenar mes.
c)Hi ha dos tipus de calendaris. Quins? Com funcionen?
Solar i Lunar
Solar:Els calendaris construïts d'aquesta forma tenen un any de 365 dies, que ocasionalment és estès en agregar-se un dia extra en els anys de traspàs. El primer calendari solar va ser el calendari egipci, després d'una reforma que va substituir per aquest el tradicional calendari lunar. El sistema solar va ser adoptat posteriorment pel calendari julià, antecedent del calendari gregorià.
Lunar:En observar la Lluna, és fàcil comprovar que cada
29 dies i mig (en nombres rodons, cada 30 dies), hi ha lluna plena. A aquest
període el van anomenar mes.
Yúlia, Cristina i Ivan
Calendari romà (antic o primitiu)
a)Com calculaven el temps els romans?
Amb el calendari lunar, que tenia 10 mesos amb 304 dies en un any que començava al març.
b)Com contaven els dies, mesos i anys ?
Amb els àbacs. En el àbac hi havien columnes amb signes que indicaven la classe de unitats que respresentaven les boletes. Aquests signes són: I, X, C…
També calculaven el temps amb el calendari lunar.
Deian per exemple: L'any 340 abans de la fundació de Roma o l'any 876 després de la fundació de Roma.
c)Quants mesos tenia el seu calendari? Com anomenaven als mesos ? Per què?
Tenia 10 mesos:
-Martius: En honor a el déu Mart.
-Aprilis: En honor al déu Venus.
-Maius: En honor a la mare de Mercuri, la deesa Maya.
-Iunius: En honor a Juno.
-Quintilis: Es diu així perque és el cinqué mes.
-Sextilis: Es diu així perque és el sisé mes.
-Septembris: Es diu així perque és el seté mes.
-Octobris: Es diu així perque és el vuité mes.
-Novembris: Es diu així perque és el nové mes.
- Decembris: Es diu així perque és el desé mes.
Els van anomenar així en honor als déus i a el numero de mesos.
Ismael, Desireé i Àlex
27.11.13
21.11.13
19.11.13
Informació fiable?
Ara que començarem el projecte del calendari, haureu d´investigar. Com podeu saber quina infromació serà la que més us convé copiar per fer l´activitat?
Aqui us deixo una guia per a que us ajudi a decidir quina informació cal triar.
Aqui us deixo una guia per a que us ajudi a decidir quina informació cal triar.
17.11.13
Lo millor del món.
y pensar ke me dijieron ismael a mitologia grecorromana y pense pff valla mierda y mira ahora ke kuando suena el timbre y toca optativa todos vamos corriendo a la aula 10 a vivir lo ke vivimos todos los dias. risas llantos gritos insultos de todo pero aprendemos kon una profe majisima ke se llama rosa y gracias a ella a conseguido ke esta sea a mejor optativa. la mejor clase. y atodos los de aqui les tengo mucho cariño y los kiero muxo. gracias por estos momentos♥
14.11.13
8.11.13
Per molts anys!!
Com
es festejaven els aniversaris a la Grècia clàssica ?
A
Grècia , es va adoptar el costum de celebrar els anys com a l'imperi egipci que només celebrava els
aniversaris dels membres (homes) de la reialesa i el de la reina .
Els
grecs celebraven mensualment l '"aniversari " dels seus déus , però
quan a mortals es refereix , només celebraven l'aniversari del cap de família ,
això sí , continuaven festejant-lo encara que aquest hagués mort .
A
més , per influència persa , van començar a celebrar amb el pastís d'aniversari
, tradició que després es perdria fins l'edat mitjana alemany .
Una
altra curiositat , l'aniversari en grec no té la mateixa melodia ni lletra que
a la resta de països , a part del típic " japiberdeeei " també canta
l' Χρόνια Πολλά ( jronia Pola) .
La
lletra és aquesta :
Nα
ζήσεις ------ και Χρονια Πολλά μεγάλη να γίνεις με άσπρα μαλλιά , παντού να
σκορπίζεις της γνώσης το φως και όλοι να λένε να μια σοφός !
La
traducció és una cosa així :
Que
compleixis ----- ( nom de l'homenatjat ) , i molts anys més
Fins
que siguis gran i amb pèl blanc
Que
per tot arreu escampis la llum del teu coneixement
I
que tots diguin : Heus aquí un savi !
Una
lletra molt filosòfica .
6.11.13
30.10.13
Satèl·lits de Júpiter o amants de Zeus?
Activitat de recerca 1ESO
Satèl·lits de Júpiter o amants de Zeus???
Els satèl·lits de Júpiter descoberts fins ara
són 67.
A partir de finals del segle XIX, desenes de
llunes /satèl·lits s' han anat descobrint i han rebut els noms de les amants,
conquestes i filles del déu romà Júpiter o el seu predecessor grec, Zeus.
Tria una d´ aquestes llunes o satèl·lits i
explica breument la seva relació amb Zeus (tal com hem fet a classe), tot fent un comentari en aquesta entrada.
No repetiu el nom dels satèl·lits/llunes, n´ hi
ha moltes més que alumnes sou a classe!!!
Recordeu que en els comentaris no podeu enganxar
cap fotografia!
Per exemple:
Ió Satèl·lit del planeta Júpiter i amant de
Zeus. Ió princesa d´ Argos, Zeus es va enamorar d´ ella i la va convertir en
una vedella blanca perquè Hera no li fes cap mal. De la seva unió va néixer Èpaf.
29.10.13
Subscriure's a:
Missatges (Atom)