Període primitiu I. Evolució històrica del poble grec RESUM

Resum pàgina 50,51 i 52.

PERÍODE PRIMITIU I.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL POBLE GREC. 

·Etapa prehistòrica.
Les restes arqueològiques del paleolític són escasses. En el neolític, sembla que el territori grec fou més poblat. La zona més excavada és la del nord de Tessàlia.
La cultura de Sesklo presentava poblats sense fortificar. Empraven una ceràmica molt senzilla. 
La cultura de Dimini presentava poblats ja fortificats. Vivien de l'agricultura i ja domesticaven animals. Posseïen una organització comunal primitiva. 

·Etapa minoica o cretenca.
A l'any 300aC comença l'edat del bronze a Grècia i a les illes. Correspon a aquesta etapa la civilització cretenca. Aquesta civilització, va ser destruïda per una invasió o un terratrèmol (1700aC). Va tornar a néixer amb més força i va aconseguir la seva màxima esplandor. El palau de Cnossos era el centre cultural i polític de l'illa. 

·Etapa micènica.
Al 1600aC va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus. Els Aqueus es van situar al Peloponès i van fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos. 
El regne de Micena va donar nom a aquesta etapa. El poder polític i econòmic de Creta va entrar en decadència. 
Els micènics van aportar una organització patriarcal en la qual el genos era el puntal de la societat. La seva economia es basava en l'agricultura i en la ramaderia i les principals fonts de riquesa eren els cereals i la cria d'ovelles.
Complementaven la seva economia amb el comerç pel Mediterrani.
Els grecs micènics van assimilar molt aviat la cultura minoica atrets per la riquesa dels minoics. 

·El sistema polític.  
Estava organitzat en una monarquia presidida per un rei de qui depenien uns prínceps. La seva funció devia ser actuar com a delegats territorials en el regne de Micenes. Homer va crear una poesia èpica en la qual es barrejaven elements culturals micènics amb els de la seva pròpia època. 

Teseu i el laberint

Minos, el rei de Creta va intentar enganyar a Posidó, però Posidó es va donar compta i va decidir venjar aquesta injuria. Posidó va enviar a un toro perquè s'enamores de la seva dona Pasífae, aleshores ella es va enamorar apassionadament del toro i van tenir un fill, del qual va sorgir el Minotaure. Minos, després de consultar l'oracle, va ordenar a l'inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre va ser tancat a dins. 

Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes per participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.  Minos va viatjar a Atenes per trobar una explicació i un culpable en la mort del seu fill i com n va trobar cap cosa, va decidir  venjar-se. Minos va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint

Egeu tenia una fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada,  Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits. En partir, el vaixell de Teseu rebé dues veles: una blanca per si Teseu  aconseguia matar al Minotaure, i una negra per si moria en el intent. Així el seu pare sabria si arribava viu o mort des de lluny del mar. Un cop a Creta, i abans de ser tancat a dins del Laberint, Teseu va conèixer a Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu, aleshores Teseu va convèncer a Ariadna perquè l'ajudes a matar al Minotaure a canvi de marxar després junts a un lloc llunya. Ariadna va demanar ajuda a Dèlos, ja que ell havia construït el Laberint, li va donar una espassa màgica per matar al Minotaure i un cabdell de fil per poder sortir del Laberint. Teseu va trobar al Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar, alliberant així als atenencs d'haver de pagar més la tribut de sang. 

Després de matar al Minotaure, Teseu i Ariadna van marxar lluny. En una parada a l'illa de Naxos, Teseu abandonà a Ariadna, que en aquell moment estava dormint. Teseu només l'havia utilitzat per poder matar al Minotaure. Mentrestant, Ariadna es queda sola en aquella illa fins que s'enamora de Dionís. Teseu, en camí d'arribar a Atenes se li oblida posar-hi la bandera blanca, aleshores el seu pare al veure la bandera negre decideix suïcidar-se  tirant-se al mar. Així dons, el mar que a causat la mor del rei de d'Atenes, es diu Mar Egeu. 

La caiguda d'Ícar, Jacob Peter Gowy

Després de que Minos s'adonés compta de la mort del Minotaure per part de Teseu i ajudat per la seva filla Ariadna i de l'arquitecte Dèdal, Minos decideix tancar a Dèdal i al seu fill, Ícar dins del laberint. Peró Dèdal no es va quedar de braços tancats, va decidir posar-hi astúcia i marxar d'allà. Ja dins, va dedicar el seu pensament a treballar en una tècnica desconeguda que alteraria les lleis de la naturalesa. Va col·locar un seguit de plomes en ordre, començant per la més petita i posant-ne al costat una un xic més llarga. A continuació les uneix amb lli per la part del mig i amb cera per baix i, un cop ajustades d'aquesta manera , les torça amb un curvatura lleugera, imitant a les aus autèntiques. El seu fill Ícar tractava d'agafar somrient les plomes que l'aire havia dispersat. El seu pare li va advertir del perill que corria si s'enlairava molt, ja que el sol les cremaria. Quan es van posar de camí, encara de l'advertiment del seu pare, va decidir volar més alt. A conseqüència d'això va caure al mar i es va morir. Dèdal va veure les plomes del seu fill al mar i va col·locar el cos en un sepulcre. La terra on va ser enterrat ha conservat el seu nom.

Període primitiu l.

Evolució històrica del poble grec

Etapa prehistòrica

Les restes arqueològiques del paleolític són escasses, en canvi en el neolític el territori grec va ser més poblat segons les restes arqueològiques trobades. La zones més excavada és el nord de Tessàlia on s'han trobat dos jaciments anomenats Sesklo i Dimini que fan referencia a dues cultures.

Cultura de Sesklo: eren poblats sense fortificar, les cases eren quadrades amb la llar al centre, i d'origen centreeuropeu, anomenades mégaron. La  ceràmica que utilitzaven era molt senzilla.

Cultura de Dimini:  a diferencia de la cultura de Sesklo, la cultura de Dimini presentava poblats ja fortificats. Vivien de l'agricultura i la domèstica d'animals i disposaven d'una organització comunal primitiva.

Etapa minoica i cretenca

Fresc dels Dofins, al mégaron de la Reina. Palau de Cnosos. 1500 a. C.

A l'any 3000 aC comença l'edat del bronze a Grècia i a les illes. Correspon a aquest etapa la civilització cretenca o minoica (2100 aC, bronze mitjà). Minoica procedeix de Minos, rei de l'illa. Tenia gran poder naval que rep el nom de talassocràcia. Aquesta civilització , era poderosa i va ser destruïda cap a l'any 1700 aC per una invasió o un terratrèmol. Però va tornar a créixer amb més força i va aconseguir la màxima esplendor. Conserven signes jeroglífics i documents escrits encara que no estan desxifrats. Retien culte a la deessa mare de la naturalesa (estàtua femenina , enroscada de serps). El palau Cnossos era el centre cultural i polític de l'illa. En aquest destaca la llegenda de Teseu i el Minotaure.

Etapa micènica

Ruïnes de Micenes.

A l'any 1600 aC va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus (aqueus, jois i eolis). Els aqueus es van situar al Peloponès i van fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos.

El regne de Micenes va donar lloc a aquesta etapa. La influència en el continent grec i en el mar Egeu va ser cada vegada més acusada, el poder polític i econòmic va entrar en decadència.

Els micènics eren un poble guerrer i van aportar una organització patriarcal. L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia i les principals fonts de riquesa eren els cereals i la cria d'ovelles, a més de la comercialització pel Mediterrani.  El treball del camp era per als esclaus i homes lliures.

El sistema polític

Màscara  d'or atribuïda a Agamèmnon
trobada a les tombes de Micenes.

El sistema polític micènic estava organitzat en una monarquia presidida per un rei o wánax, de qui depenien uns prínceps o basiléwes (reis en etapes posteriors).

Els termes wánax i basiléwes apareixen en les taules micèniques trobades a Micenes, Tirint, Pilos i Cnossos, i desxifrades per Ventris i Chadwick l'any 1953. Les taules també mostraven relació amb diferents oficis com: metges, heralds, cuiners, artesans, etc.

Homer, va crear una poesia èpica barrejada amb la seva època.

En aquest vídeo podreu observar més profundament aquestes etapes.

Teseu i el laberint

Androgeu, fill de Minos, havia estat assassinat pels atenesos. Minos va voler una venjança i va reunir el seu exercit i el va enviar a Atenes, per a que ataquessin.

Atenes no estava preparada, i van demanar la pau. Minos la va acceptar, però, amb una condició: "cada nou anys, Atenes enviarà set nois i set noies a Creta perquè fossin devorats pel Minotaure".

A l'illa de Creta hi vivia un monstre, anomenat Minotaure, que tenia cap d'home i cos de toro. Minos en veure'l, va enviar un arquitecte per a que fes un laberint al seu voltant, del qual era  quasi gairebé impossible sortir. 

Atenes va enviar set nois i set noies, com va acceptar, Teseu fill del rei d'Atenes es va oferir voluntari per anar a matar al Minotaure. 

Quan van ser en el laberint, Teseu va veure a Ariadna que volia parlar amb ell. Ella al veure a Teseu que tenia molta bellesa i era valent, va decidir ajudar-lo. Li va donar un cabdell i una espasa màgica, li va aconsellar lligués el cabdell al principi del laberint i que l'anés estirant a poc a poc per desprès saber sortir.

Teseu la va fer cas, el va lligar i va anant pel laberint. Va caminar molt fins que va travessar una sala i allà va trobar el Minotaure, bramant i es va llençar contra ell. Només li va donar varis cops contra el Minotaure i el va matar, només el quedava seguir el fil que va anar deixant pel camí fins arribar a la sortida

Va salvar al seu poble i a les donzelles. Disposats a embarcar, Teseu se'n va emportar a Ariadna i Fedra, la seva germana.

Durant el viatge i va haver una gran turmenta, per la qual van haver de refugiar-se a Naxos.

Quan tot va pasat, van tornar a embarcar, però es van adonar de que Ariadna no hi era, la van estar buscant però no apareixia. 

I van embarcar i se'n van anar.

Ariadna va despertar en un bosc, se li va aparèixer el jove més bell que havia vist, era Dionisio, el Deu del vi.  el qual li va demanar matrimoni i fer-la immortal. Ariadna va acceptar.

Al mateix temps Minos va empresonar a Dédalo i al seu fill Ícaro en el laberint.

Com que els presoners no trobaven la sortida, Dédalo va fabricar unes ales de cera per poder sortir tots dos del laberint.

Ícaro, va volar molt a prop del sol, les seves ales es van fondre i va caure al mar.

Dédalo va volar fins a Sicília, on va ser atès per el rei Cócalo.

Minos va perseguri a Dédalo, pero les filles de Cócalo el van matar.

En Atenes, el rei Egeu anava tots els dies a la riba del mar, esperant al seu fill si tornava del mar. Per fi el va veure tornar, pero no portava les banderes blanques com va prometre.

Egeu es va desesperar i es va llençar al mar, que per això el mar porta el seu nom.

Passat el temps els ateneus van oferir la corona a Teseu, la va acceptar, es va casar amb Fedra i va regnar per molts anys.

   

Evolució històrica del poble grec

Etapa prehistòrica

Les restes arqueològiques del paleolític són escasses. En el neolític, el territori grec fou més poblat. 

La zona més excavada és la del nord de Tessàlia, en la qual es troben els jaciments de Sesklo i de Domini, que han donat nom a dues cultures.

Sescklo: presentava poblats sense fortificar, amb cases quadrades amb la llar al centre, anomenades mégaron. Empraven una ceràmica molt senzilla.

Dimini: presentava poblats fortificats. Vivien de l'agricultura i domesticaven animals. Posseïen una organització comunal primitiva.

Etapa minoica o cretenca

Cap a l'any 3000 a.C comença l'edat de bonze a Grècia i a les illes. 

El nom de minoica procedeix de Minos, rei llegendari de l'illa. Tenia un gran poder naval, fet que es coneix amb el nom de talassocràcia, la qual va ser destruïda cap al 1700 a.C.

Va tornar a néixer amb més força i va aconseguir la seva màxima esplendor  Es conserven jeroglífics i documents escrits encara no desxifrats. (tauletes d'Hagia Tríada). 

El palau de Cnossos era el centre cultural i polític del centre de l'illa. L'arqueòleg Sir Arthur Evans el va descobrir.

Etapa micènica

Cap a l'any 1600 a.C va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus (aqueus, jonis i eolis).

Destaquen els aqueus, que es van situar al Peloponès i vam fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos. El regne de Micenes va donar nom a aquesta etapa.

Els micènics constituïen un poble guerrer, el qual era inferior al de la població mediterrània sotmesa.

La seva economia en basava en l'agricultura i la ramaderia i les principals fonts d'energia eren els cereals i la cria d'ovelles. El treball del camp el feien esclaus i homes lliures.

Els grecs micènics van assimilar molt aviat la cultura minoica, gràcies a les incursions a l'illa de Creta. Una prova d'aquest fet son les joies, armes i ofrenes trobades a les tombes de la família reial de Micenes.

El sistema polític

El sistema polític micènic estava organitzat en una monarquia presidida per un rei o wànax o basiléwes, els quals apareixen en les tauletes micèniques. Aquestes, mostraven també una relació d'oficis especialitzats: metges, heralds, cuiners, artesans, etc.

Homer, va crear una poesia èpica en la qual es barrejaven els elements culturals micènics amb els de la seva pròpia època.

       

Geografia de Grècia

Grècia és un país de contrastos, ja que algunes zones tenen un clima continental, i d'altres, un clima mediterrani. Al nord de Grècia el clima és plujós i fred a l'hivern; al centre i al sud, és més suau i els estius són secs i calorosos, temperats per la proximitat del mar.

Els rius grec tenen un caràcter torrencial; es desborden fàcilment amb les tempestes. 

La superfície de la Grècia continental està ocupada per muntanyes de poca alçària. Aquest caràcter muntanyós dificultava la comunicació per terra i afavoria el fraccionament polític de les diverses regions de Grècia. 

La terra era por fèrtil, famosa per la cria de cavalls. Es practicava cultiu de vinyes i oliveres, i d'alguns arbres fruiters. Els cereals hi eren escassos. El cultiu de l'olivera era abundant. Pel que fa als metalls, eren famoses les mines de plata de Làurion, i les de ferro a Esparta.

L'escassetat en l'agricultura i la dificultat de comunicació per terra va fer del grec un poble de mariners i d'aventures que, des de ben aviat, va practicar el comerç i la colonització per les illes i les zones costaneres del Mediterrani.

A Grècia cal distingir quatre zones: 

·Grècia septentrional. Inclou les regions de l'Epir, Tessàlia, Pelió, Macedònia, Tràcia i la península Calcídica. 

·Grècia central. La formen les regions d'Etòlia i de Fòcida, Beòcia i l'Àtica. 

·Grècia meridional. Formada per la península del Peloponès.

El Peloponès està format per les regions d'êlide, Acaia; Arcàdia; Messènia; Lacònia i l'Argòlida. 

·Grècia insular. Les illes jòniques situades a l'oest de la península serveixen de pont entre Grècia i el sud d'Itàlia.

A l'est de la península grega hi ha la gran illa d'Eubea.

Entre la Grècia continental i la costa de l'Àsia Menos es troben les illes Espòrades, resultat de diversos esfondraments muntanyosos.

Al sud de l'Àtica hi ha les illes Cíclades.

Al llarg de la costa oriental del mar Egeu hi ha nombroses illes.

La més meridional de les illes gregues és Creta, on es troben restes arqueòlogiques dels palaus de Cnossos i Festos.

Zeus (Ζεύς)

 En la mitologia grega Zeus representa el déu del cel,de la terra i de tots el déus, així mateix s'encarrega de supervisar tot l'univers. Els seus atributs són el llamp, el ceptre i l'àguila(representada com a símbol de poder).

Zeus és el fill més petit de Cronos i Rea, a més de la seva família es molt reconegut per les nombroses amants i aventures que va tenir, tant amb mortals com deesses, de les quals van sorgir diferents déus i herois,com: Ares, Atenea, Apolo, Artemisa, Afrodita, Dionís, Hebe, Hermes, Hèracles, Helena de Troia, Hefest, Perseu, Minos i les muses.

En aquest vídeo podreu observar una petita part d'un documental del qual es parla sobre Zeus i altres déus de la mitologia grega.

Avui dia, encara s'utilitza aquest nom de la mitologia grega per utilitzar-lo de logotip i designar un objecte o qualsevol altre cosa, amb l'objectiu de caracteritzar-lo amb les influències d'aquest Déu. Com per exemple, en aquesta fotografia, en la qual mostra la ideologia d'un sistema informàtic anomenat Zeus i ens indica el poder del serveis que pot oferir.

                               

Venus. 
He triat les fulles Venus. Li han posat aquest nom perque te relació amb la bellesa i Venus era la deesa la bellesa.

Venus era una important deesa romana relacionada amb l'amor i la bellesa. Exercia un paper crucial en moltes festes i mites religioses.

( 1525 )
( 1644 )                

Posidó (Poseidón)

Va ser el primer fill de Cronos i Rea, desprès van tenir cinc germans més: Hades, Zeus, Hera, Demèter i Hèstia.
Va néixer amb un poder fabulós, era el deu del mar i dels terratrèmols. Es representa armat amb un trident i damunt d'un carro arrossegat per animals monstruosos. Era partidari dels grecs.
Era el rei absolut del fons marí, governava mars, oceans, llacs i rius. El trident que tenia era símbol de presencia i poder.
Li agradava recorre el mar tirat per cavalls.
Va tenir deu fills amb Clito, però la seva esposa de veritat era Anfítrite.
Per a la mitologia romana, Posidó tenia com a nom Neptú.
Atenea i Posidó van lluitar per veure qui es quedava la terra nova que estava naixent, Atenea va guanyar i li va posar el nom de Atenes.


E trobat una foto d'un dipositador d'aigua que te con a nom "Poseidon", té aquest nom perquè Posidó era el rei de l'aigua, per tant el dipositador l'han posat aquest nom perquè fa servir aigua.
A continuació podeu veure una foto de Posidó i un objecte d'ara amb el seu nom, per veure que encara aquest nom no esta oblidat per a molts objectes d'avui dia.

                                                                                                                     
                                                                                                                         

                                                         
                                   La geografia de Grècia


Grècia es troba situat entre el sur de la Península Bàlcanica al litoral del mar Mediterrani.
La geografia de Grecia destaca per la seva diversitat de temperatures, ja que es pot disposar tant de un clima continental al nord com un clima mediterani cap al sud.

Els rius d'aquest país es caracteritzen pel desbordament que es produexien als estius, com per exemple: l'Eurotas, a Esparta.

Les muntanyes de Grècia eren de poca alçaria, encara que es podia observar una muntanya que destacaba entre totes: l'Olimp, amb 3.000 metres d'alçaria. Aquesta mítica muntanya del Déus va donar lloc a la dificultació per medi terrestre i va afavorir-la  politicament.

La terra era poc fèrtil, encara que es practicava el cultiu de vinyes i oliveres, arbres fruiters, etc.  S'importava blat de Rússia. Eren rics en metalls i coure. Practicaven el comerç i la colonització per les illes i les zones costaneres del Mediterrani.

Geogràficament, destaquen quatre zones:

Grècia septentrional (nord)

Tessàlia es troba envoltada per la muntanya de l'Olimp

D'oest a est, destaquen les regions de l'Epir, Tessàlia, el Pelió, la regió de Macedonia, les regions més septentrionals de Tràcia i a més la península Calcídica.

                                                              
 Grècia central 

El famós santuari de Delfos situat a la regió de Fòcida.

Destaca pel seu clima mediterrani. Esta formada per les regions d'Etòlia i de Fòcida. Encara que les més importants són Beòcia i Àtica des del punt de vista geogràfic i històric.

Grècia meridional (sud)

Es troba formada per la península del Peloponès, dividida per regions: Èlide, Acaia, Arcàdia, Messènia, Lacònia i l'Argòlida.

A Èlide va ser on va néixer els llocs olímpics.

Grècia insular

Platja de l'illa de Creta

Esta situada entre les illes jòniques situades a l'oest de la península afavorint el medi entre Grècia i el sud d'Itàlia.

A l'est es troba l'illa d'Eubea. Entre Grècia continental i la costa d'Àsia menor les illes Espòrades. Cap al sud, les illes Cíclades.

 A més cal destacar l'arxipèlag de dotze illes anomenat, el Dodecanès. I per últim, la            més meridional és l'illa de Creta.

Deu grec i repercussió en productes societat moderna..

APOL·LO

En la mitologia grega Apol·lo es el Deu de les arts, les ciencies, la bellesa masculina i el sol.
Apol·lo era fill de Zeus i Letó i germà besso d'Artemis. I els seus atributs son la lira, el sol i el llorer.








La marca alemanya Gumper ha agafat el nom d'aquest Deu per el model d'un dels seus cotxes.

També la marca italiana Ducati, té un model de motos anomenat Apolo.

Geografia de Grècia

Grècia és un país de contrastos, ja que algunes zones tenen un clima continental, i d'altres, un clima mediterrani. Al nord de Grècia el clima és plujós i fred a l'hivern; al centre sud, és més suau i els estius són secs i calorosos, temperats per la proximitat del mar.

Els rius grecs tenen un caràcter torrencial; a l'estiu, es desborden fàcilment amb les tempestes.
La superfície de la Grècia continental està ocupada per muntanyes de poca alçària, a excepció de l'Olimp, seu mítica dels déus, que té 3.000 m.

Cada regió gaudia d'un sistema d'economia tancada i d'unes lleis pròpies que en garantien l'autonomia.
La terra era poc fèrtil, famosa per la cria de cavalls.

Es practicava el cultiu de vinyes i oliveres, i d'alguns arbres fruiters. Els cereals hi eren escassos, havien d'importar el blat de l'interior de Rússia.

L'scassetat en l'agricultura i la dificultat de comunicació per terra va fer del grec un poble de mariners i d'aventurers que, va practicar el comerç i la colonització per les illes i les zones costaneres del Mediterrani.
A Grècia cal distingir quatre zones:

·Grècia septentrional (nord), inclou les regions de l'Epir, Tessàlia, Pelió, Tràcia i la península Calcídia.

·Grècia central, les regions d'Etòlia, de Fòcida, Beòcia i l'Àtica.

·Grècia meridional (surd), formada per la península del Peloponès, avui dia és una illa de Corint.

El Peloponès està format per les regions d'Èlide, Alcaica, Arcàdia, Messènia, Lacònia i l'Argòlida.

·Grècia insular, les iiles jòniques situades a l'oest de la península serveixen de pont entre Grècia i el sud d'Itàlia. Les més conegudes són Corfú i Ítaca, pàtria d'Odisseu.

A l'est de la península grega hi ha la gran illa d'Eubea.

Entre la Grècia continental i la costa de l'Àsia Menor es troben les illes Espòrades. En destaquen Lemnos, Tassos i Somotràcia.

Al sud de l'Àtica hi ha les illes Cíclades. Les illes més conegudes són Míconos, Delos, Tera (Santorini) i Naxos, entre d'altres.

Al llarg de la costa oriental del mar Egeu hi ha nombroses illes Lesbos, Quios i al sud un arxipèlag de dotze illes, el Dodecanès, destaquen Samos, Patmos, Cos i Rodes.

La més meridional de les illes gregues és Creta, on es troben restes arqueològiques dels palaus de Cnossos i Festos.






















                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

GEOGRAFIA DE GRÈCIA

GRÈCIA

Grècia està situada al extrem sur de la Península Balcánica i fa frontera amb Albània, Bulgària, Túrquia i Macedònia.
El clima hel·lènic pateix molts contrastos; en algunes zones predomina el clima continental i d'altres, un clima mediterrani. El clima és plujós i fred a l'hivern i sec i caloròs a l'estiu.

La superfície de la Grècia continental està ocupada per muntanyes de poca alçària, excepte l'Olimp (3.000m). Pel que fa als rius, destaquen l'Eurotas i el Tessàlia.


Geogràficament, a Grècia cal distingir quatre zones:

·Grècia Septentrional. Està composta per la regió muntanyosa de l'Epir,Tessàlia -envoltada pel mont Olimp-, i el Pelió, indret nomenat en alguns mites grecs, com és l'exemple del mite del Centaure Quiró.

·Grècia central. La formen les regions d'Etòlia i de Fòcida -famoses pel Santuari de Delfos i el mont Parnàs-, Beòcia i l'Àtica.

 ·
Grècia meridional(sud): Formada principalment per la Península del Peloponès, encara que també s’inclouen d'Èlide, Acaia, Arcàdia, Messènia, Lacònia i l'Argòlida.
·Grècia insular.Les illes jòniques situades a l'oest de la península.